Dins d'una mena de 'vuelta a España' que el duu cada dia a una ciutat diferent, el secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, dimarts passat visitava València a fi d'animar la tropa. Una feina titànica, tenint en compte els 18 punts amb què el passat 27 de maig el PP va avantatjar els socialistes, al País Valencià -al cap i casal, la distància entre els dos principals partits va superar els vint punts-.
Doncs bé, la parada valenciana de Blanco ha deixat tot just d'aquesta manera més d'un militant: blanc. 'Pepiño' no sols accepta el calendari marcat des de la direcció del PSPV-PSOE -que no preveu un congrés extraordinari i que posposa qualsevol canvi al si de l'organització fins passat l'estiu del 2008-, sinó que, a més, assegura que els resultats dels socialistes seran molt millors al març vinent. La raó? Segons Blanco, que aleshores s'escollia el president de la Generalitat Valenciana, i ara, el del Govern estatal.
Aquesta idea, que en tan mal lloc deixa el candidat socialista dels passats comicis valencians, Joan Ignasi Pla, també oblida que una de les teories més esteses de la política valenciana, allò que es tracta d'un país que vota en clau estatal, té el cartell d'enderroc a la porta. No debades, la distància sideral entre conservadors i progressistes al 27-M, així com la tendència que apunten els sondejos que els uns i els altres publiquen, fan pensar, més aviat, que el País Valencià és, juntament amb Madrid, el principal graner de vot dels populars. Blanco té esperances de capgirar aquesta situació -que es prolonga des del 1991-, el ministe Jesús Caldera fins i tot ja havia anunciat, dies abans, que el PSOE superarà en vots el PP i trencarà aquest costum, però les sensacions, del País Valencià estant, són ben diferents.
Molts dels votants socialistes no acaben de capir com pot ser que, després del tsunami de maig, el seu partit s'haja estimat més deixar passar el temps i que, per exemple, es posen pals a les rodes d'una possible successió en favor de Jordi Sevilla. Els socialistes han vist com s'ha ampliat el nombre de diputats de diferència amb el PP a les Corts i, no menys greu, com s'han perdut alcaldies de molta importància com ara Torrent, Sagunt, Elda, Petrer o Paterna, feus tradicionals de l'esquerra i que ara tenen el PP al poder. Si l'huracà ha estat tan enorme, per què no hi ha cap reacció considerable i s'ajorna tot a l'estiu que ve? Pepe Blanco avala aquesta manera de fer, temerós que s'engege un procés successori que creme el partit -l'amenaça de les famílies al si del socialisme valencià és tan famosa com el serial d''El Padrino'- i que aparte els militants de la que ha de ser, al seu parer, principal batalla: que José Luis Rodríguez Zapatero repetesca al capdavant de la Moncloa.
Aquesta estratègia no compta amb el plàcet de l'exministre Sevilla, el qual considera com a molt poc oportú ajornar el debat del relleu a la direcció del PSPV. Diu, ha dit, que és perdre el temps amb vista a les eleccions autonòmiques del 2001. La feina opositora que es pot fer en quatre anys és òbviament superior a la que pot fer-se en només tres, i més encara si tenim en compte que Sevilla -o alguns dels que també s'hi han postulat, com a successors, com ara Jorge Alarte o José Luis Ábalos- no són diputats a la cambra valenciana i no disposaran, doncs, d'aquest important altaveu. A les Corts, si no hi ha canvis d'anomenada, Pla continuarà sent el cap de l'oposició fins el 2011. Ja va encarregar-se de fer una llista al seu gust, sense possibles dofins en números amenaçadors. Ni els recanvis que hi havia com a reserves no el preocupen gaire. Pla ha pacificat el partit, sí, però a canvi de controlar absolutament l'estructura del PSPV i de vigilar fins l'últim número de les candidatures a les Corts: la de València, la de Castelló i la d'Alacant.
Però Blanco, potser encomanat per l'optimisme rampant de Zapatero, pensa que el País Valencià es bolcarà amb el seu líder, al març. No van votar Pla, però votaran Zapatero. De ben segur que n'hi haurà, que faran aquest moviment de vot, si bé gràcies a les fuites que Esquerra Unida i Bloc acostumen a patir, en aquest tipus de cita. Bipartidisme, en diuen. Però és ben poc probable que la captura de vots al calador de Francesc Camps siga notable: fet i fet, ha estat la crítica a la teòrica marginació que el Govern estatal practica envers el País Valencià, la que va provocar bona part del daltabaix del 27-M. Blanco, sembla que encara no se n'ha adonat.
