Aquells que envolten el president de la Generalitat Valenciana però que no pertanyen al seu estricte nucli de confiança asseguren que a Francisco Camps se'l veu nerviós com no ho havia estat mai. Res a veure amb l'eterna disputa amb els zaplanistes, res a veure amb les vespres electorals del 2007, ni res a veure, tampoc, amb les severes acusacions que la justícia ha vessat contra Carlos Fabra, el seu "protegit" a les comarques castellonenques. La situació actual de Camps és força més compromesa que tots aquests episodis preliminars, i transmet una sensació de desorientació i incertesa. "Amb què ens llevarem demà?", diuen que rumia cada vespre el cap del Consell.
Fet i fet, la resposta de Camps a la primera portada del diari 'El País' que l'implicava en la trama que investiga el jutge Baltasar Garzón, la popularment coneguda com 'operació Gürtel', va ser una reacció airada i instantània, immediata i contundent. "Indignat", va dir que se sentia. En canvi, la ratificació que no només hi estaria implicat ell, sinó també el seu número 2 al PP del País Valencià (el secretari general del partit, Ricardo Costa, que alhora és portaveu popular a les Corts), no ha trobat cap més resposta que un lacònic "és clar que em pague els meus vestits".
Això és el que Camps contestava aquest dimarts, 10 de març, al fòrum organitzat pel diari 'Abc', quan el director d'aquest diari li va demanar, sense embuts, si "vós, senyor Camps, us pagueu els vostres vestits". Una pregunta que fereix i molt el cap de la Generalitat Valenciana, tenint en compte l'elevada importància que sempre ha concedit a transmetre una imatge d'honorabilitat i honradesa. El 'beato Camps', l'home de fermes conviccions religioses i humanístiques, es veu contra les cordes per uns presumptes tractes de favor cap a ell i el seu partit. Més de 30.000 euros en vestits i més de 400.000 en suposat finançament irregular del partit, li treuen la son.
A la conferència en qüestió, Camps no va anar-hi en solitari. Ans al contrari, va estar més acompanyat que mai. Si el 19 de febrer, arran de la portada d''El País', va comparèixer abans de les 9 del matí de la mà de tot el seu executiu, ahir se sentia arropat per la plana major del partit, a l'àmbit estatal: el president, Mariano Rajoy, la secretària general, María Dolores de Cospedal, i els dos caps visibles del PP madrileny, els irreconciliables Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz-Gallardón. Tots quatre, com també l'alcaldessa de València, Rita Barberà, van fer-hi acte de presència amb l'objectiu de fotografiar-se amb el cap del Consell. També van fer igual, i açò no és menys significatriu, destacats noms de l'empresariat valencià, com és el cas d'Arturo Virosque (president de la Cambra de Comerç de València), Francisco Pons (cap de l'Associació Valenciana d'Empresaris), Federico Félix (president de la fundació proAVE) i Alberto Català (president del Port de València), per exemple. Una guàrdia de 'corps' autènticament de primera, cosa que contrasta amb la poca importància que el PP volia donar, fins ara, al famós cas destapat per Garzón.
Camps, al seu torn, fa un mes que no accepta cap pregunta dels periodistes. Les seues declaracions són tancades, no deixen espai a cap interrogatori posterior. Els moviments detectats per la justícia són encara més preocupants. Mentre el sastre que li feia a Camps els vestits a mida declarava a l'Audiència Nacional davant Baltasar Garzón, el president valencià va telefonar-li fins vuit vegades. Vuit telefonades en menys de mitja hora, segons que demostra el rastre de trucades perdudes interceptades per la policia. A més, és 'vox populi' que Camps va etzibar, a la gent del seu entorn més pròxim, que "Alvarito es un bocazas", en referència al gerent d'Orange Market, Álvaro Pérez, "el Bigotes".
Enmig de la maregassa, val a dir que l'anterior vicepresident del Consell, Víctor Campos, acaba de ser suspès de militància. Qui va ser número 2 de l'executiu valencià fins el juliol del 2007 no té avui afiliació popular, i és que també plana la sospita sobre ell, en relació amb possibles vestits a mida fets a Madrid. Igualment ha estat desposseït del carnet de PP Enrique Betoret, qui va ser cap de premsa de la Diputació de València (institució a què també invetiguen pel possible "cobrament en espècies") i ara exercia d'assessor dels populars.
Pel que respecta al seguiment del 'cas Gürtel' a les Corts autòctones, tampoc no hi ha gaires facilitats de part del PP. Acaben de negar 23 contractes relacionats amb empreses que s'han vist esquitxades per la presumpta trama. D'aquests 23 contractes, de fet, n'hi ha 11 que inclouen clàusules de confidencialitat. Dins d'aquesta mateixa espiral, i en contra del que es preveïa, Francisco Camps tampoc no compareixerà de manera extraordinària a l'hemicicle per tal d'explicar, fil per randa, les connexions del cas amb la seua figura. El PP ho ha evitat, i per tant, aquest dijous dia 12, la presència de Camps a la cambra valenciana es limitarà a la ràpida i quotidiana sessió de control. Res més.
El camí judicial del 'cas Gürtel' comença ara a València, de fet. Aquesta mateixa setmana és previst que arribe el sumari i l'auto signat per Garzón en què aquest se n'inhibeix en haver-hi trobat aforats implicats. Només que s'òbriga l'expedient, Camps i Costa poden passar a integrar el selecte grup d'imputats valencians del PP, una llista que s'amplia i que ja inclou noms com ara Fabra, Luis Díaz-Alperi (ex-alcalde d'Alacant), José Manuel Medina (ex-alcalde d'Oriola), Alfonso Ferrada (ex-alcalde de Borriana), Pedro Ángel Hernández Mateo (encara alcalde de Torrevella)... Alguns dels quals van arribar a l'estadi de condemnats: Luis Fernando Cartagena (ex-alcalde oriolà alhora que ex-conseller d'Obres Públiques) i Manuel Vilanova (ex-alcalde de Vila-real), per exemple.
Podria ser que el TSJ valencià no trobara motius per fer-se'n càrrec i que desviara el cas a l'Audiència (amb la finalitat que Garzón construïra, si s'escaiguera, fonaments legals més sòlids) o que directament el redireccionara cap al Tribunal Suprem, ja que va ser a Madrid, on van cometre's els suposats delictes. Fou a Madrid, on Camps, Costa i companyia s'haurien fet de franc els vestits en qüestió.
En qualsevol cas, Camps resa perquè el seu amic Juan Luis de la Rúa (president del TSJ valencià) no se n'inhibesca. Com va dir no fa gaires mesos, "caldria buscar al diccionari una paraula [que no fóra la molt manida "amistat"] que definesca prou bé aquesta lleial, noble i sentida col·laboració". L'oposició no vol ni sentir a parlar, doncs, que De la Rúa duga el cas que afecta el seu bon amic Camps. Ja saben pro bé com se les ha gastades, quan ha calgut tirar una mà al PP valencià: l'episodi de Díaz Alperi no és gens lluny en el temps.
