Després que hagen passat set jutges diferents i quatre fiscals, el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, és a un pam dels jutjats. La sala segona del jutjat de Nules, la que investiga una part dels delictes que presumptament va cometre, ha tancat la fase d'investigació i n'ha obert la del judici pròpiament dit.
Per tant, i gràcies a la laboriositat de la jutgessa que ara com ara es fa càrrec d'aquest tribunal "de pas" que és Nules; gràcies a María José Calvo, que s'encarrega d'una sala atapeïda de feina fins el sostre i que la Generalitat Valenciana no s'ha preocupat a agilitar; gràcies a ella, doncs, la imatge de Fabra declarant a la sala segona és ben a prop.
No s'hi val que el president de la Diputació castellonenca s'escude de nou en la presumpta exculpació ciutadana, que al 2007 va reelegir-lo de nou com a regidor a Castelló de la Plana i, per extensió, com a cap de la institució provincial. No s'hi valen, aquests retrets envers l'actuació de la justícia, segons ell "controlada pels socialistes". Fabra s'enfronta a causes que fins i tot comporten pena de presó, i el seu futur polític, vots al marge, es presenta fosc com mai.
Tot plegat, a més, coincideix amb les noves revelacions del 'cas Gürtel', que implica directament el president valencià, Francisco Camps, el seu número 2 al partit i portaveu a les Corts, Ricardo Costa, així com qui fou vicepresident primer del seu executiu entre el 2003 i el 2007, Víctor Campos. Tots tres haurien rebut regals en canvi d'atorgar actes públics a les empreses capitanejades per Francisco Correa, actualment engarjolat i fortament vigilat pel risc de suïcidi. Del trident, Campos ja no té el carnet del PP, ja que la direcció estatal va optar per desposseir-l'hi, en ser-hi imputat. s això, que marca el codi ètic del partit però que no s'aplica en els casos de Camps, Costa i el mateix Fabra.
El primer cas que durà Fabra a la banqueta dels acusats (conjuntament amb la seua ex-dona i una parella d'ex-amics, a més de tres alts càrrecs dels ministeris de Sanitat i d'Agricultura en temps de José María Aznar a la Moncloa) és aquell que el considera presumpte culpable de l'acceleració dels tràmits perquè l'empresa de productes fitosanitaris Naranjax (propietat de la seua ex-dona i del seu ex-amic Vicente Vilar, també participada per la dona d'aquest) poguera vendre tota mena de material de manera legal, tot i que no reunia les condicions necessàries. Fins i tot el ministre d'Agricultura del moment, Miguel Arias Cañete, hi és implicat: Fabra va parlar-hi, i és aquesta una de les raons per què el fiscal anticorrupció demana fins sis anys d'empresonament.
Les dones (avui, ex-dones) de Fabra i de Vilar (Amparo Fernández i Montserrat Vives, respectivament) van emetre segells falsos que els permeteren de comercialitzar els productes abans i tot de rebre el vist-i-plau del Ministeri. Vilar, en enemistar-se amb Fabra per culpa d'un episodi sentimental que el va enutjar, va declarar davant el jutjat tot l'entramat, que a ell també involucra, per tal de desprestigiar la figura política de Fabra, una persona que ho fonamenta tot en el tracte personal, sobretot en actes bondadosos envers una ciutadania que, numèricament, és molt inferior a la de València i Alacant.
Més enllà d'aquest cas, pel qual Fabra és acusat de falsificació de document públic, el president de la corporació provincial té obertes dues causes més, totes dues al jutjat número 1 de Nules. La primera, també relacionada amb els tractes de favor en benefici propi o familiar, i la segona, per presumpte frau fiscal a les declaracions d'hisenda presentades els últims anys d'Aznar al poder, ja que va fer mans i mànigues per obtenir-ne devolucions, quan realment havia d'haver abonat diners a l'erari públic.
El dubte, en aquest sentit, sura també en conèixer les nombroses vegades en què Fabra ha estat beneficiat de sortejos de loteria. L'última, al sorteig del Xiquet del 2008, quan va adquirir una de les poques participacions premiades que van vendre's a les comarques castellonenques. El rumor plana sobre la seua figura, i no s'han estat d'esbombar-lo els partits de l'oposició, pels quals Fabra podria adquirir loteria amb diners negres i obtenir-ne una neteja ràpida a través del bombo. També sura el dubte, atès el coneixement que Fabra té de la província, que canvie les butlletes agraciades de què han estat beneficiàries unes altres persones per tal de cobrar ell el premi i netejar el capital brut.
Ell, en canvi, se'n riu, de tot plegat. Bona mostra d'això és que, a la passada rifa de Nadal, Fabra va avisar que, si en resultava agraciat, no trigaria ni un minut a orinar a la porta de la seu d'Esquerra Unida, formació que ja havia avisat sobre la "sospitosa" sort de Fabra. s ell, ara, qui es troba al davant d'una altra porta: la dels jutjats de Nules, aquells que li han permès, per la feina acumulada, de romandre al poder, com si no-res, fins ara.
