Enric Morera i Mònica Oltra, màxims responsables del Bloc Nacionalista Valencià i d'Iniciativa del Poble Valencià (IPV), respectivament, van presentar dilluns passat, a València, la coalició Compromís. Els acompanyava la tercera pota del pacte, Carles Arnal, líder d'Esquerra Ecologista, el tercer costat d'aquest "triangle que es complementa", segons que va dir Arnal mateix, que conformen els nacionalistes, els ecosocialistes i els ecologistes. Un espai "valencianista, progressista i ecologista" que aspira a superar el 5% dels vots al 2011 i a obtenir més de 300 regidors al llarg i ample del País Valencià.
Durant la presentació va quedar clar que la coalició no es limita als membres actuals (la meitat del Compromís pel País Valencià que va crear-se el gener del 2007 i que va dissoldre's mig any més tard), sinó que està "obert a noves incorporacions", ja siguen aquestes de l'àmbit de la societat civil o, també, d'unes altres formacions polítiques. Tenint en compte que l'entesa amb Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) és impossible, que sumar Esquerra Republicana del País Valenciana (ERPV) és utòpic (Esquerra vol un projecte a llarg termini, no conjuntural), que Els Verds del País Valencià s'han aliat amb ERPV i que estan enfrontats a Esquerra Ecologista, i tenint en compte, per últim, que qualsevol gir cap a la dreta o el regionalisme que representa Unió Valenciana és del tot improbable a un acord on hi ha IPV, queda clar que, políticament, hi ha ben poca cosa més a afegir-hi, si no es tracta d'acords puntuals a l'àmbit municipal.
Precisament és al terreny local, on el nou Compromís pot reeixir de valent. L'elaboració de més de 300 llistes locals seria un bon impuls de cara a aconseguir representació a les Corts, un objectiu cabdal però no molt més important que ser presents als consistoris de València i Alacant, on ara com ara ja regna el bipartidisme. A diferència de l'entesa multipartida del 2007, en aquest cas el pacte sí que es reproduirà a l'àmbit municipal. A la ciutat de València, la figura de Joan Ribó (excoordinador general d'EUPV i exportaveu d'aquesta formació a les Corts) s'erigeix com a possible home de consens que, a més, pot fer arrossegar antics votants d'EUPV cap a Compromís, una marca que es conserva però que no anirà seguida, com sí passava al 2007, de la fórmula "del País Valencià", ja que aquesta última és una marca registrada també per EUPV, com ho és la de Compromís pel Poble Valencià. Caldrà veure, en tot cas, si la coalició que lidera Marga Sanz no planteja una batalla i recorre contra la denominació senzilla de Compromís, que no deixa de ser molt i molt evocadora del frustrat Compromís pel País Valencià.
Justament aquesta disputa, Compromís-EUPV, serà un dels principals atractius dels comicis del 29 de maig del 2011. Saber si cap dels dos és capaç d'ultrapassar la tanca del 5% de vots necessaris per accedir a l'hemicicle de les Corts valencianes (al 2011, tots plegats van sumar un 8,1%) serà el gran enigma d'aquelles eleccions. Si no ho fa cap dels dos, les Corts seran bipartides per primera vegada a la història: als comicis estatals del 2008 aquest fenomen ja es va produir. Si ho fan tots dos, les possibilitats d'un canvi de cicle polític, ni que siga a l'estil balear, serà possible. La suma de PSPV-PSOE, EUPV i Compromís hauria de quedar-se, però, molt a prop del 50% dels vots, un repte complex de fer realitat en aquesta societat valenciana del segle XXI, però.
Fet i fet, a la posada de llarg de la coalició, Morera va marcar distàncies amb els socialistes, on sap que hi ha una bona bossa de descontents per la poca transcendència del seu secretari general i més que probable candidat a la Generalitat, Jorge Alarte, qui no acaba de quallar i qui no deixa d'emetre senyals de desorientació sobre el seu ideari polític. Si els partits que proclamen ser alternativa al PP no són capaços de robar-li vots, als conservadors, el canvi serà difícil. Per culpa del nivell de vot a què han arribat els populars, i també per culpa de la previsible davallada de vot socialista descontent per la manera com els de José Luis Rodríguez Zapatero gestionen la crisi econòmica, no hi haurà prou de sumar només allò que perd el rival immediatament anterior a l'escala ideològica, sinó que caldrà moure gent provinent del centre-dreta. Sens dubte, un repte complicat.
Hi ha factors positius, però. Encara que la corrupció no constitueix un factor decisiu si no va acompanyada de la percepció que hi ha una alternativa creïble, resten dues terceres parts del sumari Gürtel per obrir-se, i en aquest sentit podria haver una nova imputació de Francisco Camps, amb el desgast, que ja indiquen les enquestes (ni que siga amb forma d'abstenció) que això comportaria. Val a dir que aquest dimecres s'ha conegut que qui fins fa poc era secretari general del PP del País Valencià, Ricardo Costa, ha estat suspès de militància no sols temporalment, sinó per un any. Ara Costa recorrerà i segurament veurà com el seu expartit li retalla la pena, però el ben cert és que ha quedat tocat, com bona part de la cúpula popular valenciana. s una obligació de l'esquerra, del progressisme, del nacionalisme i de l'ecologisme, de plantar-hi cara. Ho tenen a l'abast.
