Debat de política general a les Corts valencianes. Pot haver estat el darrer de Francisco Camps com a president de la Generalitat, imputat al 'cas dels vestits' i que ara també haurà d'acarar un possible delicte de finançament il·legal del PP valencià. Malgrat tot, la corrupció ha deixat de ser la pedra angular del discurs opositor, que ara se centra en la patètica situació econòmica que presenten els comptes públics. Atès que la línia opositora centrada en la corrupció no té cap efecte positiu pels partits que aspiren a derrocar Camps i els seus, les formacions que fan la contra al PP miren ara de redirigir el discurs cap a temes més pròxims al ciutadà. Un ciutadà mitjà que, agrade o no, ha conclòs que "tots els polítics són iguals". Tant hi fa, doncs, que tant el president del PPCV i cap del Consell com els presidents de les diputacions de Castelló i Alacant (que alhora ho són del partit a sengles províncies), Carlos Fabra i José Joaquín Ripoll, estiguen immergits en casos molt sorollosos i que tots tres tinguen un futur polític més aviat magre. La percepció ciutadana n'és una altra, i situa tots els polítics al mateix nivell.
Hi ajuden, és clar, detalls no menors com ara que l'anterior secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, haguera de dimitir del càrrec en descobrir-se que un constructor amic li havia finançat la reforma de casa. I ara, també, que el portaveu parlamentari dels socialistes valencians, Ángel Luna, haja estat acusat de no pagar una obra que el famós constructor alacantí Enrique Ortiz (imputat als casos 'Gürtel' i 'Brugal') va fer-li a sa casa l'any 1998, una època en què Luna vivia allunyat de la política però que no és en va: abans havia estat alcalde d'Alacant del 1991 al 1995, tot concedint moltes obres a Ortiz, i més endavant seria assessor seu en temes legals relacionats amb l'urbanisme.
El nivell de depauperació de la política valenciana és tan gran que, dies abans del debat de política general i amb motiu de la notícia sobre Luna apareguda a 'El Mundo', Ripoll va dir que "qui estiga lliure de pecat, que llance la primera pedra". Una asseveració infecta que Luna va voler tallar de soca-rel durant la jornada parlamentària més important de cada any: a la fi del seu discurs de mitja hora sobre l'estat del país, un discurs generalista que dura 30 minuts, el síndic socialista n'hi va dedicar deu a explicar el seu 'cas' personal, tot llançant una pedra al bell mig de l'hemicicle, com a demostració de puresa i de no haver comès cap pecat.
La imatge ha fet la volta a totes les televisions estatals però, òbviament, fou escapçada a Canal 9, on la sola pronúncia del mot 'corrupció' provoca histerisme. El gest en sí, però, ha estat criticat no sols per la dreta (Camps el va comparar amb Tejero), sinó també per segments d'esquerra que consideren massa frívola l'actuació de Luna i que no retreuen la raó que tenia el president valencià en assegurar que "a la sacrosanta cambra de la paraula valenciana" no hi caben "armes llancívoles".
Pel que respecta als discursos, ben poques novetats: Camps, sempre a la defensiva, va pivotar-lo sobre el victimisme, l'orgull de sentir-se valencià i la seguretat que "serem els primers a eixir de la crisi". Luna va bandejar 'Gürtel' (tan sols va citar aquest capítol en una ocasió) i va pintar de negre el panorama econòmic que Camps, prèviament, havia volgut endolcir de rosa. Enric Morera, síndic de Compromís (Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià), va deixar anar algun apunt en defensa de la cultura autòctona, ampliant una mica el focus que Camps vol constrènyer al País Valencià, alhora que també n'hi va deixar anar en contra de José Luis Rodríguez Zapatero. Morera va esquivar la paraula "corrupció" però no va deixar de citar l'alta sospita que plana sobre el Consell i les diputacions. De la seua banda, Marga Sanz, portaveu del grup de no adscrits (on hi ha, únicament, els tres diputats d'Esquerrra Unida forgaitats del Compromís primigeni) va fer un discurs excessivament econòmic i adherit als paràmetres clàssics del comunisme. Camps ni tan sols va respondre-la directament, sinó que va limitar-se a acusar IU d'haver provocat la vaga general que ell no pensava secundar, perquè "sempre m'estime més treballar a fer vaga, per legal que aquesta puga ser". La teoria de Camps és que IU ha fet costat Zapatero en repetides ocasions, cosa que, a parer seu, implica haver validat tota l'acció de govern del president espanyol. La política valenciana és així.
