València · Si per ell fos, Camps no faria un sol míting ni assistiria al debat que obligatòriament ha de tenir lloc a Canal 9. El president de la Generalitat Valenciana sap que es troba contra les cordes, literalment, i que el pas dels dies no pot sinó comportar-li més notícies dolentes. Va entestar-se a presentar-se per tercera vegada com a cap de llista del PPCV, va fer cas omís al consell de la seua dona i tampoc no va voler escoltar les suggerències que arribaven de Madrid: "Plega quan acabe la legislatura i te n'aniràs amb el cap ben alt", li deien. Era molt millor això que no guanyar els comicis, que sap que els té costera avall, i després haver de dimitir de manera precipitada. Però ell, com si no res, ha fet oïdes sordes i s'ha estimat més d'esgotar els terminis i de concórrer-hi de nou, una espècie de fugida endavant que busca una exculpació cívica a través de les eleccions. Una absolució que pot ser no arribarà mai de part de la justícia.

Com més va, més es complica el panorama idíl·lic amb que Camps tenia dissenyat a la seua ment. És ben probable que abans del 22 de maig, el dia D, José Flors, el jutge instructor del 'cas dels vestits' (la branca del 'cas Gürtel' que afecta el president valencià), fixe una data de judici oral contra ell. S'ha de celebrar una vista en què acusació i defensa plantegen els seus arguments abans no dirimesquen les seues diferències davant d'un tribunal popular. És, ras i curt, la passa prèvia al judici per un presumpte delicte de suborn passiu impropi de què s'acusa Camps. Si aquesta és la via escollida per Flors, que ja té una idea molt ben formada d'aquest cas, hi hauria data de judici la setmana vinent o la següent. El cap del Consell, a més, hauria de fer acte de presència a la vista en qüestió, una instantània que pot ferir, i de quina manera, la seua imatge pública.
Flors té ganes de fer seure Camps davant seu
Ara bé, les novetats que brollen del Tribunal Superior de Justícia valencià no són gaire més encoratjadores per Camps, perquè la sala civil i penal d'aquest organisme acaba d'acceptar la inhibició en favor seu que Antonio Pedreira, magistrat del tribunal homòleg madrileny, hi va remetre mesos enrere. Pedreira ha considerat que els regals que Francisco Correa (cap de la trama) i la seua cort de col·laboradors (se'n destaquen Pablo Crespo, ex-secretari d'organització del PP gallec empresonat com ell, i Álvaro Pérez, àlies "el Bigotes", gerent de la filial valenciana, Orange Market) van estendre a Camps i família han de ser jutjats al mateix tribunal que dilucidarà la culpabilitat o no del president. En definitiva, Pedreira trobava que no tenia sentit d'investigar els obsequiants i l'obsequiat separadament. I el TSJCV, on ja no hi ha Juan Luis de la Rúa al capdavant (el més que amic de Camps), hi ha donat el plàcet. Així doncs, ara Flors ha d'afanyar-se a decidir si seu Camps en solitari a la banqueta dels acusats o si, per contra, l'hi acompanyaran Correa, Crespo i Pérez.

La cosa no és baladí, ni de bon tros. En el cas que el magistrat instructor opte per aquesta segona possibilitat, el delicte de Camps mutaria del suborn passiu impropi al suborn actiu. La pena, que en el primer supòsit es limita a una multa inferior als 3.000 euros, en el segon s'amplia fins a límits insospitats, amb presó inclosa. La basa que fins ara havia jugat la defensa de Camps era la manca de connexió entre els regals i les contraprestacions. Tant la fiscalia anticorrupció com l'acusació socialista han mantingut sempre, però, que aquells presents van fer-se en canvi de vuit milions d'euros en contractes públics.

Flors té ganes de fer seure Camps davant seu. N'està ben fart, de les maniobres dilatòries que hi ha volgut aplicar, i ja va mostrar-se meridianament clar quan va atorgar més versemblança a la versió del sastre José Tomás que no a la presidencial. Fet i fet, acaba d'imposar al cap del Consell el pagament de les costes de l'allargament que ha experimentat la resolució del més que probable judici. Flors tampoc no oblida l'exoneració que van voler imposar De la Rúa i José Ceres, els magistrats del TSJCV que van arxivar de seguida el cas, l'agost del 2009. I té molt present el suport que va rebre del tercer magistrat de la sala civil i penal, Juan Montero (que va emetre un vot particular aleshores), i dels cinc jutges del Tribunal Suprem espanyol de signe divers que van reenviar el cas a València per unanimitat.

Si Flors dicta abans del 22-M l'obertura de judici contra Camps, la seua imatge quedarà malmesa. Si decideix d'incloure-hi Correa, Crespo i Pérez, la confirmació que hi haurà judici s'ajornarà uns mesos, però la gravetat dels presumptes delictes es multiplicarà tant com els atacs que Camps rebria de tot arreu. Un Camps que, encara convalescent d'una operació d'hèrnia discal, no ha penjat cap cartell amb la seua cara i no se'n sap avenir, sobre quina de les dues eixides és menys penosa.