Alfonso Rus, president de la Diputació de València

València · En primer terme, mostrant la seua disconformitat amb la dimissió de Francisco Camps i la decisió presa per Madrid per tal de substituir-lo: no perquè no li agrade Fabra, sinó perquè no va ser consultat i perquè va assabentar-se'n, com també li va passar amb l'adéu de Camps, a través dels mitjans de comunicació. Aquests dies també mira de marcar terreny amb declaracions pomposes que criden l'atenció de la premsa, sobretot perquè el terratrèmol que el PPCV va patir al juliol encara provoca petites rèpliques.

Rus, de llengua llarga i vocació festívola, s'ha vantat del fet que la diputació que presideix tancara l'exercici anterior amb un superàvit de 15 milions. Un sanejament dels comptes que li ha permès d'aprovar ara una partida d'ajudes extraordinària als municipis de la demarcació, uns ingressos extraordinaris que van dels 6.000 que rebran els més menuts fins els 600.000 de la ciutat de València. A l'inici de la legislatura autonòmica en curs (Rus s'estrena enguany com a diputat a les Corts), l'alcalde de Xàtiva tampoc no ha tingut problema a l'hora d'interrompre els intervinents a la trona, sempre que parlaven del deute de la Generalitat Valenciana. De seguida ha proclamat la bonança financera de la corporació provincial que presideix des del 2007 i s'ha afanyat a erigir-se com a model de gestió eficaç. Els pagaments de la Diputació mai no excedeixen els 60 dies, assegura.
El terratrèmol que el PPCV va patir al juliol encara provoca petites rèpliques
A Rus tampoc no li agraden gens les especulacions incòmodes ni les eixides de to dels seus. No s'està de dir que "controla" 51.000 afiliats (la tercera província de l'estat amb més militants del PP, rere Madrid i Alacant) i que, per això mateix, es veu legitimitat per collar els uns i els altres. En aquest sentit, ha barrat el pas a les ànsies de protagonisme de l'alcalde de Paterna (Horta), Lorenzo Agustí, un altre afeccionat als titulars d'impacte i a les decisions innovadores: ha canviat el cotxe de gamma alta amb què viatjava per un utilitari antic, ha ofert parcel·les de govern a l'oposició tot i tenir-hi majoria absoluta i fins i tot ha acudit a actes en homenatge als republicans represaliats durant el franquisme. Agustí acaba de demanar, tal com raja, de suprimir les diputacions, i Rus, en un tres i no res, li ha etzibat que Agustí mateix li va demanar fa uns pocs mesos de ser inclòs a la llista de diputats provincials del PP. Una revelació que deixa en molt mal lloc un dels 51.000 afiliats que Rus diu controlar.

Al rerefons hi ha el desig de convertir-se en el gran interlocutor de Fabra a la demarcació valenciana. Amb Juan Cotino i Rita Barberà lligats clarament a Francisco Camps, a qui sempre van defensar (sobretot el primer), Rus troba que ara és el seu moment d'aspirar a alguna cosa més al si del PPCV o, qui sap, de la Generalitat. La seua victòria a Xàtiva, tan ajustada que va resultar una de les grans sorpreses del 22 de maig, li fa pensar de retirar-se després de molts anys a l'alcaldia i d'instal·lar-se definitivament al cap i casal. D'ací els intents de fer confiança a Fabra i d'esdevenir-ne un aliat.
L'exemple del campsisme i el zaplanisme encara és recent... I tant Camps com Zaplana són avui fora de la política
I d'ací, també, la mancomució d'interessos amb Rafael Blasco, el ja exconseller (va ser-ho amb Zaplana, Olivas i Camps, i abans ho havia estat amb els socialista Lerma) i encara portaveu del PP a les Corts valencianes. Blasco, a qui algunes veus situen interessadament a la llista al Congrés dels Diputats que es tancarà els propers dies, no vol perdre la seua posició de força al si del PPCV, tot i la seua implicació als governs de Camps. Ell mateix ha eixit al pas dels rumors que el situen a Madrid a curt termini, i sap del cert que en aquesta lluita compta amb el suport absolut de Rus.

Precisament el futur de Blasco determinarà en bona mesura la capacitat d'interlocució amb Fabra del president provincial, que també espera amb neguit l'endemà del 20 de novembre, quan s'espera que el cap del Consell dissenye una remodelació de l'executiu que ha heretat de Camps. Una remodelació que ben bé podria comptar amb la presència de Rus a la vice-presidència o, si més no, amb l'entrada d'algun home de confiança, com per exemple ho és Vicente Betoret, alcalde de Vilamarxant (Camp de Túria). Si no es compleix la primera hipòtesi ni la segona, si fins i tot resulta que Rus es veu obligat a cedir la presidència provincial de València, aleshores voldrà dir que Fabra hi ha volgut volar en solitari, amb valentia... Però amb els riscs que això implica a una formació caïnita com el PPCV. L'exemple del campsisme i el zaplanisme encara és recent... I tant Camps com Zaplana (i el seu hereu, Ripoll) són avui fora de la política.