Les consultes són una "aventura": per això la majoria de lleidatans, que són "assenyats" i defugen les "indefinicions", no van anar a votar diumenge. L'aguda anàlisi és d'Àngel Ros, alcalde de Lleida amb majoria absoluta i valor emergent del socialisme patri. D'acord, senyor Ros, ja sabem per on va, però podria, si us plau, desenvolupar una mica la tesi? Imagini's, si l'hi ajuda, que la pregunta va de veres, i que vostè, acompanyat dels capitostos del seu partit, així com dels elements assenyats de CiU i ICV, ha de fer un míting pel no: del catalanisme pel no. Una hora declamant per excitar les masses a favor de la continuïtat a Espanya.
¿Amb quins refotuts arguments provaria que ser una comunitat autònoma d'Espanya i tenir una existència nacionalment desembarassada són la mateixa cosa? Tan assistit pel seny i la precisió propositiva com està, ¿amb quin enfilall d'idees en contra de la independència ?això és, a favor de la idea d'Espanya com a marc adequat per a la nostra plenitud col·lectiva? tocaria la fibra i complauria l'enteniment de l'audiència? Durant una hora! No pensi, ara, en talls de veu per a la ràdio en què es pot despatxar l'assumpte amb un parell de presumptes sobreentesos: imagini's un discurs públic ben articulat, que vessi passió i convicció, en què el visca Espanya final sigui immediatament aprehès, no pas com l'única afirmació de catalanitat realitzable, sinó com la millor d'entre totes les possibles. Imagini's, també, que cedeix la paraula a polítics espanyols del seu partit perquè, enardits, persuadeixin el personal que la integració a l'estat espanyol és, precisament, aquella contingència històrica que ha garantit i garanteix la permanència de la nació catalana. I imagini's banderes, molts banderes espanyoles, símbol de la llibertat política dels catalans ?afirmació que autoritzen, no pas les virtualitats de la retòrica, sinó seixanta minuts de poderoses raons a favor del no.
El catalanisme pel no és un erm d'idees i propostes: si algun mèrit està en condicions de reivindicar no és, com es pensen, el d'actuar de garants de la cohesió social, sinó el de ser els que més i millor contribueixen a fer bo allò de les societats postideològiques en un dels països amb més set de política del món.
