Un noiet que ha arribat a diputat ha dit aquesta setmana que ell no és "llingüista" i que una sentència d'un tribunal ha posat fi a "70 anys de monolingüisme" a l'escola catalana.
Lleida ·
El tal noiet és una demostració lacerant del fracàs, ja no de la immersió lingüística, sinó del sistema educatiu sencer: es compta entre els aristoi de la seua generació i, tanmateix, parla malament el català i no coneix la història. Es pensa el tal noiet que les llengües fan llingüistes i que els models educatius franquista i postfranquista són iguals però amb els termes invertits: si ara, de primer, s'ensenya en català perquè, a l'últim, tothom sàpiga tant català com castellà, amb Franco, creu ell, un cop apresa la llengua de Cervantes, l'estudiant era introduït en la de March i, doncs, amonestat si mai deia, per exemple, llinguïsta en lloc de lingüista.
Una cleca. Lleu però cleca: això és el que haurien de donar al tal noiet, sempre que s'esverés i digués nicieses, els seus més granats companys d'hemicicle, bons coneixedors, tots ells, del temps que l'escola franquista invertia a ensenyar català amb vista que ningú hi fos llec en acabat de l'educació obligatòria
(Aclarim, perquè no se'ns acusi d'incitar ses senyories a cometre agressions, que es tracta d'una broma, la facècia que ens estalvia la denúncia explícita, i potser tremendista, d'aquest fastigós cas de revisionisme històric).
Dilluns, a Lleida, hi va haver una concentració a la plaça de la Paeria per rebutjar la sentència del TSJC que invalida el model d'immersió. L'acte el convocava la CUP, l'Assemblea de Joves de Lleida i el casal L'Ocell Negre i, és clar, s'hi van sentir crits d'independència. N'hi ha que arrufen el nas davant de tals concomitàncies: la defensa del català ─diuen─ no hauria de ser, només, cosa d'independentistes. D'acord... si admetem, però, que els crits són, a hores d'ara, inevitables: entre els més nous independentistes n'hi ha un que té l'estrafolari nom de Model d'Immersió Lingüística.