Cada cop que la Família Reial s’engreixa amb l’arribada d’un nou plançó els mitjans protagonitzen un fenomen vergonyant consistent a omplir pàgines i pàgines amb les més oblidables nimietats de l’esdeveniment. La premsa dita seriosa es tenyeix uns dies de rosa per informar del prepart, del part, del postpart i de les visites dels familiars, amb titulars de dubtós interès informatiu com el de La Vanguardia digital on es titulava en ubicació preferent que la petita Leonor “visitaba a su hermana y la colmaba de besos”. Per sort, l’Avui i El Punt van ser honroses excepcions. En el cas del primer, per exemple, el vint-i-cinquè aniversari del Barbican Centre de Londres ocupava més espai que la notícia del naixement de la segona filla de Felip de Borbó i Letizia Ortiz.

Lamentablement, l’actitud de TV3 va ser d’autèntic vasallatge i l’obertura dels informatius era essencialment la mateixa que la de les televisions espanyoles, públiques o privades. Com era de preveure, els canvis als informatius ho han estat d’ordre estètic, però no s’ha encarat la veritable qüestió de fons: la pèrdua de la mirada pròpia i de l’òptica catalana que hauria de presidir l’escaleta del Telenotícies. La figura del Rei, és sabut, desperta a Catalunya posicions més tèbies de mitjana (quan no directament contràries) que a d’altres indrets de l’Estat. Però ningú no hauria arribat a aquesta conclusió si hagués fet servir com a referència les ensabonades dels TNs dels darrers dies.