TV3 és la nostra o és la seva? Això és el que es pregunta Josep-Maria Terricabras en un article en el seu bloc en el qual denuncia la tendència espanyolitzadora de TV3. El filòsof analitza el missatge en clau espanyolitzadora que la televisió p TV3 és la nostra o és la seva? Això és el que es pregunta Josep-Maria Terricabras en un article en el seu bloc en el qual denuncia la tendència espanyolitzadora de TV3. El filòsof analitza el missatge en clau espanyolitzadora que la televisió pública catalana practica de forma constant en el món de l’esport. Terricabras posa un exemple: “ahir, el Telenotícies Vespre, en arribar als esports, ens va anunciar, amb cert orgull, que en motociclisme s’havia fet un triplet a Anglaterra: Dani Pedrosa havia guanyat en la cursa de 500, Jorge Lorenzo en 250... De cop vaig pensar que TV3 s’havia convertit i que considerava que Jorge Lorenzo, mallorquí, formava triplet amb Pedrosa. Això volia dir que TV3 acceptava que la seva àrea natural, la seva àrea nacional són els Països Catalans. Que bé, vaig pensar! L’alegria, però, em va durar tres segons. Perquè qui era el tercer corredor del triplet? Doncs, Álvaro Bautista, guanyador en 125. Però, qui és aquest Bautista? No ho va dir TV3, potser perquè no li calia. Jo vaig poder saber que aquest xicot és nascut a Talavera de la Reina. Llavors vaig tornar al món real de TV3 i ho vaig entendre tot: el triplet elogiat per “la nostra” era un triplet espanyol, vull dir, un triplet vist i celebrat en clau espanyola”. Però, la cosa encara es va embolicat més: “quan es va recordar als telespectadors que aquest era el segon triplet que es produïa, perquè ja n’hi havia hagut un l’any 2003. Escarmentat, vaig suposar que aquell també devia ser un triplet espanyol. Ah, doncs, no: el 25 de maig del 2003, els guanyadors van ser: Dani Pedrosa en 125, Toni Elies en 250 i Sete Gibernau en 500. És a dir, que aquell sí que era un triplet nacional català. Aquest d’ara, no. Però, per a TV3 que treballa molt bé el “totum revolutum”, tot era igual: mentre siguin espanyols, són nostres, tant si tots són catalans com si només en són alguns”. És per això que el filòsof Josep-Maria Terricabras fa una clara petició als professionals d’aquest mitjà: “dir que TV3 és “la nostra”, què vol dir? Vol dir que la nostra i la seva són la mateixa i, pràcticament, una de sola? Doncs, potser sí. Em temo que sí. Jo només em remeto a les proves. I reclamo que algun dia els nostres periodistes, sobretot els de més audiència, els més “estrella”, sàpiguen a quin país viuen, per a quin país parlen, quin país els paga, amb quina gent han de celebrar les victòries, fins i tot les esportives. I aquesta inconsciència nacional no l’arreglarà ni aquest Estatut ni cap. Mentre estiguem així, què voleu que voti el personal?”.
