Després d’una gestió ferma administrativament i que ha permès posar sobre la taula els números reals de la Corporació, no sols d’aquest any sinó del dèficit històric que arrossega, aquesta etapa l’ha complert amb bona nota l’actual director general de la Corporació, Joan Majó.
Però ara, a poques setmanes de l’aprovació i execució de la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals cal reconèixer que les emissores nacionals del nostre país estan passant un moment de gran confusió i desorientació. El tàndem Joan Majó - Francesc Escribano no acaba d’encertar-la en el model de televisió pública i de servei. I producte de l’actual nova correlació de mitjans audiovisuals i d’aquesta desorientació les emissores públiques catalanes han retrocedit en audiència. Però què ha passat realment? Ho exposàvem fa uns dies des d’aquest mateix diari digital; no hi insistirem avui. Necessitem que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es col·loqui, evidentment, en el segle XXI, en el repte digital, que tingui en compte les audiències, però aquest no és ni el primer objectiu ni el més important. La Corporació té la funció essencial de ser una televisió amb tant lideratge i èxit com pugui, però ha de fer fonamentalment la funció de normalitzar la nostra llengua nacional i ha de ser l’eix que construeixi dia a dia en aquest món globalitzat una identitat nacional catalana i plural.
En aquestes setmanes que queden, doncs, fins a l’aprovació de la llei i la seva execució tenim el gran repte del consens i la sort de tenir, entre altres, tres persones capaces d’entendre’s, i que tenen l’obligació de fer-ho: Joan Majó, director general de la Corporació, Josep Maria Carbonell, president del CAC, i Albert Sáez, secretari de Comunicació. Hauran de vèncer la partitització i els interessos de les forces polítiques, però aquestes i primordialment les forces polítiques catalanes de tradició democràtica també tenen l’obligació de trobar un consens que ens permeti com a país gaudir d’uns mitjans de comunicació audiovisuals que són vitals per a la reconstrucció nacional de la nostra nació.
