El grup Enderrock ha presentat el seu Anuari de la Música, en el qual es revela de manera diàfana la gran transformació que ha patit aquest sector. Si fa un temps les discogràfiques eren el 50% de la indústria i les promotores de concerts el 50% restant, aproximadament, ara el paradigma és ben diferent:

les discogràfiques s'han encongit i ja només representen menys del 15% del negoci de la música. Per això pren especial rellevància el pla endegat des de la Secretaria de Cultura per promocionar aquesta activitat i crear un ens que afavoreixi els circuits de contractació. Els principals clients de les actuacions en viu són els ajuntaments, però enguany han retallat molt les contractacions per culpa de la crisi i la seva manca de tresoreria, però es compta amb què aquesta aturada és circumstancial.

Sigui com sigui, l'any passat, als Països Catalans, es van aconseguir gairebé 13 milions d'espectadors, amb una mitjana de 60 actuacions al dia (o el que és el mateix: 22.000 concerts durant tot l'any). La facturació va ser de 151 milions d'euros.

I tot i que el negoci del disc estigui en profunda transformació, el cas és que les produccions discogràfiques han anat en augment. Enguany s'ha batut un nou rècord, amb 572 treballs enregistrats. Els estils que més han pujat són la cançó d'autor, el folk i el rock. Això sí: el nombre de vendes mitjanes és extremadament baix i només hi ha un treball que hagi aconseguit trencar el llindar de les 100.000 còpies venudes (el disc de La Marató).

Es constata, per tant, un estat notable de creativitat i les bases adequades per ser forts en l'àmbit de la música en directe, que permet la connexió directa amb el públic. S'haurà d'estar alerta amb la digitalització i aconseguir que els grups catalans entrin en aquesta nova modalitat de venda de la seva música en igualtat de condicions.