La política quebequesa ha estat marcada les darreres setmanes per escàndols de corrupció encara per confirmar. Diversos mitjans han publicat acusacions contra governs locals i també alts càrrecs del govern sobre suposats contractes públics fraudulents. Radio-Canada feia públic el desembre passat que un 80% dels contractes de construcció de carreteres a Montreal, capital econòmica del Quebec, podrien estar controlats per la màfia italiana en connivència amb polítics locals. Aquesta podria ser la causa d'un increment del 35% del preu dels contractes en infraestructures a la regió de Montreal. Segons aquesta mateixa emissora hi podria haver 14 companyies implicades en una xarxa de corrupció que connectaria empresaris, mafiosos italians i polítics amb l'objectiu de desviar diners de contractes públics.

La reacció del president quebequès, el liberal Jean Charest, ha estat tèbia i el govern conservador d'Ottawa ho ha considerat fins ara una qüestió regional. Des de l'oposició, els nacionalistes del Parti Québécois (PQ) consideren inacceptable l'actitud del Govern i des de principi de desembre han promogut una iniciativa popular en forma de recollida de signatures per impulsar una comissió d'investigació parlamentària del sector de la construcció. La líder dels péquistes, Pauline Marois, ha declarat que consideren que la qüestió interessa a l'electorat i que disposen d'enquestes internes que ho demostren. Segons Marois, un 80% dels quebequesos donen suport a la creació d'una comissió investigadora. La recollida de signatures és la que està tenint més èxit de les que hi ha en curs a l'Assemblea Nacional i a hores d'ara ha recollit més de 28.000 adhesions des del 4 de desembre.

Malgrat tot, l'escàndol de corrupció i la campanya del PQ no sembla que hagin afectat el suport de l'electorat al Govern de Charest. Segons les darreres enquestes publicades pel diari Le Soleil, la seva popularitat com a "millor primer ministre" continua superant el 40% de l'electorat tal com feia el desembre, un 32% considera que Marois ho faria millor. La intenció de vot es manté en un empat tècnic entre liberals i péquistes: un 40% votaria liberal mentre que un 38% ho faria pels nacionalistes. La represa de la temporada política a principi de febrer sembla ser que tornarà a fer saltar a l'actualitat els suposats casos de corrupció i la campanya de desgast de l'oposició. Els péquistes han declarat que a partir del febrer l'estratègia consistirà a fer tornar "el debat sobre l'ètica i la corrupció" a l'escena política. Els liberals han governat la província del Quebec des del 2003, quan un PQ liderat per Bernard Landry, sobiranista partidari d'una confederació amb el Canadà, va perdre les eleccions davant del popular Jean Charest, que actualment exerceix el tercer mandat.