Caixa de Girona va obrir la caixa dels trons. Dimarts a la nit el consell d'administració de la caixa gironina anul·lava la seva fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. L'entitat es despenjava així d'una fusió gairebé imposada políticament amb l'argument que només les caixes que augmentin de mida seran capaces de competir en el futur. Els consellers de l'entitat, en contra del criteri del seu president Enric Vilert (considerat pròxim al PSC), van votar en contra d'una unificació que es donava per feta. Fins i tot, les quatre caixes que la protagonitzaven ja havien presentat la nova marca, Unnim.
Per segona vegada en pocs mesos, la gironina s'ha mostrat com la més rebel de totes les caixes catalanes. Quan el govern espanyol va crear el FROB, Caixa de Girona va haver de fer front a fortes pressions del PSC per no fusionar-se amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona. Els socialistes, que ja tenen un fort control sobre aquestes dues caixes, pretenien crear una gran entitat catalana per matar dos pardals d'un tret. En primer lloc, l'augment de mida proporcionava a Caixa Catalunya una bombona d'oxigen per fer front a una situació com a mínim delicada. I, segon, s'asseguraven un instrument financer de primer ordre per evitar dependre en excés de "la Caixa".
La rebel·lió del petit, doncs, ha posat en dubte, almenys a Catalunya, la conveniència d'aplicar el FROB (Fons de Rescat d'Ordenació Bancària), imposat per Madrid com una manera de controlar millor les caixes. El model de caixes catalanes ha funcionat prou bé en els darrers anys. A aquestes entitats petites, però molt arrelades al territori, se'ls ha d'atribuir part del mèrit del creixement econòmic dels darrers anys. s cert que, algunes, però no precisament les més petites, han estirat més el braç que la màniga, però de donar-los un toc d'atenció a obligar-les a la fusió hi ha un pas molt gran.
En tot cas, el model català de caixes ha estat molt diferent que altre exemples com Caja Castilla La Mancha o algunes entitats andaluses, rendides des de fa anys al control polític. Per tot plegat, la rebel·lió de Caixa de Girona no es pot prendre com una mala notícia, sinó com un acte legítim i respectable. També Caixa Penedès i Caixa Laietana han paralitzat una fusió que no tenia massa sentit, atès que la implantació territorial de les dues era molt similar. I és que més que una fusió, el que cal a les entitats catalanes és una llei que les blindi definitivament de la política partidista.
