Si hom dóna una volta per les viles i pobles del nostre país, pot adonar-se que el paisatge és ple d'uns rètols característics. Es tracta dels famosos cartells del Pla E:
un projecte impulsat des del govern de l'Estat per impulsar la construcció i el sector immobiliari i alhora ajudar els consistoris municipals i els ajuntamentsen aquests moments de crisi. Tothom sap que la construcció ha estat quelcom realment important per a la nostra societat. s evident. Ara bé, de cara al futur s'han de cercar altres alternatives.
Aquest sector ja ha donat el que havia de donar i no anirà a més. D'aquí que mesures d'aquest tipus són, com diu la dita, solucions de curta volada, a curt termini, però que en cap cas són la tàctica i l'estratègia a seguir en el futur. D'altra banda, i en contraposició al Pla E, el govern estatal ha decidit, tenint en compte la situació econòmica que patim, reduir la despesa governamental destinada a la recerca i el desenvolupament. Una decisió ben curiosa que, juntament, amb el Pla E assenyala amb tota claredat quina és la proposta del govern espanyol pel que fa a la potenciació i l'impuls de l'economia.
La recepta és òbviament continuar apostant per la construcció i deixar, en un segon terme, la recerca, el desenvolupament i la innovació. Tota una declaració d'intencions. Aquests projectes, aquests plans són la línia a seguir? D'aquesta manera, amb aquestes decisions, es pretén redreçar l'economia i incrementar-ne l'activitat? Com i quan preveuen començar a tirar endavant polítiques i iniciatives que permetin canviar el model productiu? Perquè, diguem-ho clar, no hi ha cap altra alternativa. El model productiu s'ha de canviar. Cal que altres sectors, altres àmbits apareguin amb força i puguin esdevenir els nous motors, siguin el pal de paller de l'economia. Els actuals és obvi que ja estan esgotats. Però, aquests nous sectors no sortiran del no res. Cal moure fitxa. Cal arriscar-se. Cal prendre decisions. Cal apostar. I els responsables polítics ho han de propiciar. Han d'articular les condicions necessàries i suficients per tal que aquest fet succeeixi i s'esdevingui.
De moment, però, no està passant. I, per tant, no aixequem el cap. En canvi, altres països ja comencen a recuperar-se. Els anomenats brots verds, és a dir, els primers símptomes de canvi estan produint-se als Estats Units o Alemanya. I el més preocupant, és que aquí no hi ha reacció. No hi ha nous plans, idees i projectes que siguin un bri d'esperança de cara al futur. Fins quan pensen esperar?
