L'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ressalta el dret que tenen els ciutadans a gaudir dels recursos naturals i del paisatge, que és el que, amb o sense Estatut, fan milers de catalans en el seu temps d'oci.

Amb motos, quads, tot terrenys... caps de setmana, festes de Setmana Santa i període estival... és urgent posar ordre en la manera com transitem per les nostres muntanyes. La setmana passada, Núria Buenaventura, directora general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), va donar a entendre en unes declaracions que el seu departament s'estava plantejant revisar la llei 9/1995 de Regulació de l'Accés Motoritzat al Medi Natural. Aquesta llei ha creat polèmica des de la seva aprovació l'any 1995.

El principal motiu de la controvèrsia és que prohibeix circular als vehicles motoritzats per camins no pavimentats d'amplada inferior a quatre metres, la qual cosa significa a la pràctica no poder circular pel 90% de la xarxa de camins de Catalunya, independentment que la seva funció sigui arribar a un mas, connectar dos pobles, etc. L'arbitrarietat de la llei fa que en un mateix itinerari es pugui donar el cas d'incomplir la legalitat diverses vegades, segons com vagi variant l'amplada d'una pista, i per tant, es tradueix en un incompliment massiu i sistemàtic de la normativa per part dels ciutadans.

A més, la llei vigent parteix d'una premissa falsa perquè considera que l'impacte ambiental de la freqüentació depèn de les característiques del vial. Però la classificació dels camins no pot fer-se segons la seva qualitat, ja que és un paràmetre molt variable en el temps, sinó que s'hauria de fer segons la seva funció. Dit d'una altra manera, per decidir si es pot accedir o no a un camí caldria analitzar per a què serveix aquest i per a què ha de servir. Aquest és el plantejament que sembla que s'està utilitzant per a la revisió de la llei.

Medi Ambient ha de fer més raonable la llei actual i posar els mitjans per complir-la. En un país ric en paisatges com Catalunya, amb una extensa i variada xarxa de camins i pistes per accedir-hi, alguns d'ells amb segles d'història, la regulació de l'accés motoritzat al medi natural no és una qüestió menor i necessita altes dosis de responsabilitat ciutadana.