Malauradament, com sabem, Grècia és noticia des de fa mesos per no poder fer front als compromisos financers. La difícil situació ve de lluny, propiciada per la laxitud dels anteriors governs que no varen estar atents a la deriva de l'increment de la despesa grega.
Per trobar-hi solucions, l'actual govern grec ha fet tot el que ha pogut, des de reformes estructurals internes, per cert molt costoses i difícils d'entendre per la ciutadania, passant per les peticions de suport a l'àmbit de l'Euro. La veritat és que cap acció d'aquestes ha sigut interpretada pel mercat com a sòlida, fet que ha provocat que s'hagi hagut d'arribar a la situació aprovada el dia 2 de maig, entre la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, que es comprometen a garantir crèdits a Grècia per valor de 110.000 milions d'e uros, dels quals 80.000 milions els aportaran els estats membres de la UE i els 30.000 restants, el FMI.
A aquesta decisió s'hi ha arribat després de fortes negociacions i amb l'acceptació per part de Grècia d'un dur pla de contenció de despesa, que congelarà els salaris dels funcionaris, rebaixarà les seves pensions i tornarà a pujar l'IVA, entre altres mesures que li costaran al país una caiguda aquest any d' almenys el 4% (l'última previsió de la Comissió Europea és que només perdés el 0,3% del PIB aquest any) i altra d'un 2,6% en 2011. A més, el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, va avisar a les autoritats gregues que han d'estar preparades per a prendre mesures addicionals en cas que fora necessari per a arribar als objectius del programa.
El Primer Ministre grec, Papandreu, promet estalviar 30.000 milions d'euros per a rebaixar el seu dèficit onze punts d'aquí a 2014, dos anys més del termini previst inicialment per la Comissió Europea, però que encara així segueix sent un esforç pressupostari només comparable al que va fer Suècia en els anys 90 i, tot això, mentre la meitat dels grecs asseguren que es llançaran al carrer per a protestar contra el pla. La por al contagi ha accelerat l'aprovació de l'ajuda en els últims dies, malgrat els dubtes d'Alemanya, que van disparar els interessos dels bons de deute grec, espanyola i portuguesa la setmana passada.
José Manuel Duro Barroso, el president de la Comissió Europea, ha declarat que l'acord servirà per a protegir l'estabilitat de la zona euro i destaca que les estats membres han demostrat solidaritat i responsabilitat, amb el suport que es dona a Grècia. Esperem que amb aquest acord, Grècia trobi el camí cap a l'estabilitat financera i de retruc calmi els mercats i els possibles efectes contagi a altres estats de la UE.
