Barcelona · Aquest 25 d'abril ha tingut clarobscurs importants. Entre els clars: que la ferida oberta entre CiU i ERC amb el primer tripartit ha començat a curar-se. Centenars i centenars de militants d'ambdós partits, juntament amb gent de la CUP, de Reagrupament, dels diferents col·lectius independentistes i de les associacions de la societat civil de totes i cadascuna de les poblacions on s'han desenvolupat les consultes han treballat colze a colze. Alguns vells militants de l'Assemblea de Catalunya, fins i tot, es van emocionar de veure els milers de voluntaris que treballaven amb aquell esperit de l'Assemblea que alguns creien ja superat per la història. I ara units, superant el marc estricte de les actuacions partidistes, pel dret a decidir.

Més encara, i esperem que no sigui simple retòrica, Felip Puig i Oriol Pujol es referien amb paraules de coincidència i complicitat amb Esquerra, i les floretes les tornava el propi president republicà, Joan Puigcercós, dient que amb CDC era possible treballar per la construcció nacional del país. Era el que esperava la bona gent de CDC i moltes de les bases d'ERC.

Com dèiem en un editorial anterior, aquests propers anys són els de la sacsejada del país. I les persones i les forces polítiques que no entenguin el canvi que s'està produint potser quedaran superats pels esdeveniments.

Un altre fet important i positiu és que un dirigent moderat, un exroquista' històric com Lluís Recoder, veient la situació política actual s'hagi despenjat en la necessitat d'un govern de concentració nacional, de CiU, PSC i ERC. S'hagués atrevit de fer una proposta d'aquest tipus fa uns mesos? I és que un alcalde proper als ciutadans com Recoder, sap detectar l'onada que s'està produint.

També hi ha, però, aspectes preocupants. La reacció d'alguns mitjans com El Periódico, especialment, o La Vanguardia en certs aspectes, amb les consultes és lamentable. Si la iniciativa no té importància, perquè aquestes actituds? Per què aquesta visceralitat? Per què aquests oblits? I l'atac de PP i Ciutadans a la CCMA per la cobertura de les consultes demostra que són conscients que l'onada està prenent força. Que encara no és un tsunami, evidentment, però saben que la il·lusió i la determinació dels sectors més sensibilitzats i actius de la societat van en aquesta direcció.

També és preocupant, tot i el respecte que sempre hem tingut pel president Montilla, que aquest intenti, en clara precampanya electoral, utilitzar la paraula independentisme com a element negatiu. Fins ara no ho havia fet. Caldrà veure si els nous consellers que el rodegen no el portaran a perdre els aspectes positius de les seves actituds i del seu mandat.