SEÁN GOLDEN (nascut el 1948 a Londres, a l'exili). Professor d'història d'Irlanda dins el cicle 'Altaveu per al coneixement i la difusió de les cultures del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona'. Exdegà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, director del Centre d'Estudis Internacionals i Interculturals de la pròpia universitat i director del programa Àsia de la Fundació Cidob.

L'IRA ha destruït els seus arsenals, segons ha confirmat la Comissió Internacional Independent de Desarmament, tal com demanaven els unionistes. S'ha superat el principal obstacle perquè tiri endavant el Procés de Pau?
El principal obstacle és la divisió del país. Enmig de la Guerra d'Independència (1918-1921), el Parlament britànic va crear Irlanda del Nord, anunciant que seria 'un Parlament protestant per a un poble protestant'. El problema que encara no s'ha resolt és aquest, que es va dividir el país. Entre 1921 i 1972, aquell 'govern protestant per a un poble protestant' va dur a terme una política totalment sectària. Londres no feia res per parar els peus a la policia, que estava atacant una part de la població, la catòlica. En aquells moments, l'IRA va ressuscitar per parar els atacs de la policia i l'exèrcit contra la població catòlica. I la població va veure els pistolers de l'IRA com a la seva legítima defensa contra les injustícies del govern. L'IRA de llavors, per tant, gaudia de legitimitat política, perquè les institucions de l'Estat havien fallit. No va ser fins a principis dels anys 90 que les parts militars del conflicte van reconèixer un empat tècnic. Així és que, ara, el principal obstacle són els unionistes. Mai no hi ha hagut cap voluntat de la part unionista d'acceptar el Tractat del Divendres Sant. Van començar a introduir reivindicacions obstruccionistes que no hi constaven, com, per exemple, la destrucció de les armes. El que diu el tractat és que es deixaran d'utilitzar les armes. Fins fa poc, l'IRA només estava disposat a inutilitzar-les, no a destruir-les. Però l'atracament al Northern Bank per part d'alguns dels seus membres i l'assassinat del republicà McCartney van influir molt en la decisió d'aquest estiu d'anunciar que la campanya armada havia acabat.

La inutilització de les armes de l'IRA és ben vista per tothom?
Hi ha una part de la comunitat nacionalista que no està d'acord amb el què ha fet l'IRA, perquè se sent indefensa. Encara no s'ha consolidat la reforma de la policia i l'IRA ha abdicat de defensar la població si, per alguna raó, els terroristes protestants comencen a atacar la comunitat catòlica.
Ens trobem en un moment molt delicat. Si el govern britànic no pot fer efectives les mesures pactades, tot cau a terra. Per tant, és l'hora que els protestants acceptin la situació i admetin que el govern del Nord d'Irlanda ha de ser compartit entre les dues comunitats.

Així, quin és ara el principal fre al Procés de Pau?
Es podria dir que el problema bàsic és Ian Paisley, líder del Partit Democràtic Unionista (DUP). S'ha de reconèixer que només és la punta de l'iceberg, però és molt fàcil de veure que és un sectari. El responsable de més morts al Nord d'Irlanda és ell, que mai no ha matat ningú. Però va remoure sentiments tan viscerals que molts van sortir a matar catòlics després de sentir els seus discursos. Després, ell no se sentia eludit per la gent que criticava la seva violència verbal.
Però també s'ha de dir que, personalment, considero que fins que la majoria de Paisley i la d'Adams no arribin a un acord, no hi haurà una solució efectiva. Hem perdut uns anys importants, perquè ara Paisley és un home molt malalt. Només hi ha una petita esperança que vulgui passar a la història com l'home que va portar la pau definitiva...

Fa poc Gerry Adams declarava a Barcelona: "les rialles de les meves nétes és la meva revenja". La demografia és un factor clau per entendre el procés de pau?
La demografia juga a favor dels republicans, en el sentit que Irlanda del Nord es va crear amb el doble de població protestant que catòlica. En aquests moments estem a prop del 54% de protestants i 46% de catòlics. D'aquí 15-20 anys es podria invertir aquesta proporció.
A més, els joves protestants emigren. Per tant, hi ha un incentiu per part de la comunitat protestant d'acceptar el Procés de Pau, si vol que els seus fills es quedin a casa.

Gerry Adams va ser, el 1997, el primer líder republicà que va trepitjar Downing Street des de 1921. L'entesa Adams-Blair ha estat clau en tot el procés?
No crec que hi hagi una bona entesa entre Adams i Blair. El més important de Tony Blair va ser que va arribar al poder amb una victòria contundent. Quan hi havia poca diferència de vots entre 'tories' i laboristes, els vots dels unionistes decidien la majoria conservadora. Tatcher, sense anar més lluny, havia de fer cas a Paisley per conservar la seva majoria. Quan Tony Blair va guanyar, els vots dels unionistes no tenien la més mínima importància i es van haver d'avenir a negociar. Ara tothom té clar que Blair no acabarà la legislatura. Els protestants tenen el dubte de si els convé ara arribar a una entesa amb ell o esperar a John Gordon Brown, que podria ser millor o pitjor per als seus interessos. Ningú no sap què pensa Gordon Brown, perquè mai no s'ha pronunciat sobre Irlanda del Nord. Ell és protestant, mentre que la mare de Blair és de Donegal. Per tant, Blair és mig irlandès catòlic i mig escocès protestant...

Gerry Adams fa por als polítics de Dublín?
És relatiu. El Sinn Féin és l'únic partit irlandès amb implantació a les dues bandes de la frontera. Es podria donar el cas, a les properes eleccions a Irlanda, que el partit dominant, el Finna Fáil, necessités governar en coalició. El Sinn Féin podria tenir prou vots per incidir-hi. Aquesta rivalitat política fa que el Fianna Fáil estigui relativament preocupat per la futura influència de Gerry Adams en la política nacional. Però el Sinn Féin no té possibilitats de ser el partit dominant, perquè no té experiència al sud. Alguna de les seves reivindicacions queden bé sobre paper, però no són acceptables en la realitat. En el si del Sinn Féin hi ha tics marxistes i, alhora, gent ultracatòlica. És una amalgama de reivindicacions que, quan es traslladen fora del barri catòlic de Belfast i van a l'escena nacional irlandesa, no tenen sentit.

El moviment unionista està fracturat?
L'unionisme mai no ha estat monolític, perquè hi ha una diferència de classes. El Partit Unionista de l'Ulster (UUP) és de la classe alta. El DUP de Paisley és de classe mitja-baixa. També hi ha la classe treballadora, les famílies lleialistes, que no sintonitzen en absolut amb la classe alta unionista i no del tot amb Paisley. És per això que hi ha una multitud de petits partits polítics unionistes, que són les branques polítiques dels grups terroristes protestants. Alguns dels pensadors polítics actuals més interessants són d'aquests grups, però no tenen la suficient massa de votants per fer-se veure.
La psicologia unionista, a més, té un punt feble. Estan disposats a lluitar contra el govern britànic per demostrar que en són súbdits lleials. Però si s'aixequen en armes contra el seu Estat, no en són súbdits lleials, sinó traïdors. També han quedat descol·locats pel moviment nacionalista escocès i galès. Fins fa deu anys, demanaven l'estatus que tenia Escòcia. Ara que Escòcia té assemblea independent... què?
Fa temps ja es va dir que pateixen una 'mentalitat de setge'. Pensen que, si cedeixin la més mínima cosa, estan perduts. Hi ha un sentiment entre la comunitat protestant que els catòlics sempre guanyen i els protestants sempre perden. Fins a cert punt, això és veritat, perquè el protestant era el privilegiat i el catòlic l'oprimit. Qualsevol guany de la comunitat catòlica és un privilegi menys de l'altra banda.

Paisley fa 30 anys que es mou en l'escena política. Ha passat l'hora de David Trimble (UUP) i John Hume (SDLP)?
Ja no tornaran a la primera línia política. Però s'ha de reconèixer que John Hume és la persona més heroica de tot aquest procés. Va ser capaç de convèncer Gerry Adams perquè participés en el joc polític i va convèncer els governs d'Irlanda i el Regne Unit perquè es refiessin d'Adams. Hume sabia perfectament que si el Sinn Féin entrava en el joc polític, ho faria a costa del SDLP. El mateix èxit de l'estratègia de Hume era la destrucció del seu partit.
Per contra, David Trimble era un radical que volia mantenir l'status quo protestant, a qui se li ha donat el Nobel de la Pau. Adams també es mereixia una part d'aquest Nobel, perquè va fer molt més per canviar la situació que no pas Trimble, que mai no va cedir en res.