Barcelona · Muriel Casals, que agafa el relleu de Jordi Porta al capdavant d'Òmnium Cultural, vol aconseguir que l'entitat sigui un espai de debat i de creació d'opinió de referència, acostant les sensibilitats de tots els socis i plataformes col·laboradores. Tot plegat, per generar un diàleg unitari, com en el cas de l'Estatut, o treballar, també, per a que arribat el dia la societat voti sí' en un referèndum a favor de la independència.

Quin full de ruta seguirà a partir d'ara Òmnium Cultural?

Volem que els nostres prop de 21.000 socis distribuïts en 27 seus tinguin la oportunitat de col·laborar i participar més activament en les activitats d'Òmnium. El que s'ha de fer ara és lligar l'eficàcia professional amb la idea voluntarista dels socis, per multiplicar els efectes i promoure el saber. Tinc la impressió que hi ha persones disposades i amb temps, sobretot la gent jove i els més grans.


Hi haurà diferències amb les tasques portades a terme per Jordi Porta?

s divertit imaginar nous projectes, però és bo saber continuar la bona feina i els socis se senten confortables amb una Òmnium que no faci cap gran canvi. Això no ven, però la humilitat de vegades és la millor virtut. Simplement, avançar, i així anar millorant.


En quina situació es troben la llengua, el país, la cultura?

Si estic aquí és perquè sóc una optimista. No som tan diferents dels països del nostre entorn, el que passa és que la cultura s'ha banalitzat. Cal defensar uns nivells més alts de cultura, i donar suport a iniciatives que ho permetin. Ens falta confiança i estimar-nos a nosaltres mateixos, autoreconèixer-nos com una cultura interessant a nivell europeu. Estem com apallissats, abans de pensar una cosa ja pensem que no serà possible. Quan un viu en un context és més feliç si se sent igual que els del seu entorn.
Ens falta confiança i estimar-nos a nosaltres mateixos
Com afronta l'entitat el fenomen de la immigració?

En l'origen d'Òmnium està la defensa de la nostra llengua, i això comporta que siguem capaços d'expandir-ne el seu ús també als nouvinguts. Per aquest fet les nostres activitats tenen a veure amb la llengua, però també amb la cohesió social i nacional. Que es trobin catalans antics i aspirants a catalans per fer una activitat qualsevol i que alhora practiquin el català, crea vincles d'amistat. I tots sabem que aprens les llengües que parla la gent que estimes. Per això hem de ser més actius i no parlar en castellà als immigrants, sinó en català.


Com és la relació amb les Illes i el País Valencià?

Som tots un. El fet de treballar amb la Federació Llull ja és una declaració de principis,  perquè anem fent celebracions junts i explicant el nostre passat, per formar una resistència cultural activa. Si la cultura allà està en perill ens ho hem de mirar amb alerta, ja que són els nostres germans. Si no tenim aquesta autoestima i actitud activa respecte la nostra cultura, és el que ens espera. O  estirem dels nostres germans cap amunt, o caurem nosaltres també cap avall. Treballaré per aquesta unitat.
hem de ser més actius i no parlar en castellà als immigrants, sinó en català
I amb les diferents plataformes?

Fem reunions i col·laborem amb totes les entitats i plataformes que vulguin avançar. No sempre és fàcil, per les relacions entre elles. S'ha de tenir molta paciència i molta tenacitat. No ens cansarem i som conscients d'aquest paper de redós on tothom s'ha de sentir còmode. Som com l'àvia que vol que tots els néts se sentin bé entre ells.


Vénen dos anys moguts políticament: eleccions locals, a la Generalitat, després estatals...

s difícil perquè quan hi ha períodes electorals tothom vol que ens posicionem. Els nostres polítics són prou intel·ligents i patriotes per entendre que de vegades col·laborem amb ells, i que d'altres els critiquem. Hem de ser curosos per tal que tots els socis s'hi puguin sentir còmodes. No som apolítics, però tampoc partidistes. Caminem en paral·lel a la política i a prop per a vegades agafar-nos de la mà. La nostra idea és col·laborar amb qualsevol partit que es consideri catalanista. Òmnium es troba entre la Catalunya oficial i la Catalunya que empeny, perquè el paper de la societat civil de vegades és estirar de la política, que es queda endarrere. En aquests moments la frase de Jordi Carbonell: "Aneu amb compte, que la prudència no us faci traïdors", seria molt adient. No hem de trair els nostres ideals i tenim un marge de llibertat prou ampli per, tot i ser prudents, no fer-ho.


En quins àmbits polítics es poden posicionar?

Hem de recuperar la vocació d'associació cultural i deixar fer als partits polítics. Però la barrera l'haurem de creuar en el cas d'una sentència adversa de l'Estatut. El nou text diu que el català és un dret i un deure dels ciutadans. Si aquesta premissa es veu retallada afectarà a la cultura i, per tant, hi haurem de prendre part. Però no hem d'opinar sobre si volem més o menys graus d'intervenció econòmica del Govern, tot i que són assumptes que hem de debatre entre tots els socis, però sense emetre cap postura oficial.

La paraula de tot plegat que més m'agrada és unitat
En el cas de l'Estatut continuen pensant que una manifestació seria la millor resposta?

Al tema de la manifestació hi podem posar interrogants, però en principi la manera que tenim de demostrar que no hi estem d'acord és sortint al carrer. Amb tot, no n'hi ha prou. Però si es fa de forma massiva i unitària és un senyal que ens ha de donar força per continuar treballant. A més, tota la preparació de l'acte ens forçaria a entendre'ns, dialogar i treballar entre tots. La paraula de tot plegat que més m'agrada és unitat.


Li agradaria que Òmnium s'inclinés cap a la independència?

M'agrada molt la fórmula de Jordi Porta, que afirma que Òmnium no s'ha de declarar independentista, sinó que ha de treballar per fer que el dia que es convoqui un referèndum, aquest es guanyi. Per tant, estem dient que hem de treballar per assolir uns graus de cada vegada més profunds de sobirania i a aquestes alçades de la història, una sobirania molt i molt gran... no té gaires demés noms que independència. Molts ciutadans, si preguntes, et diuen que no són independentistes, però després et detallen les atribucions que voldrien que tingués el nostre Govern i descobreixes que et descriuen el d'un Estat. Ara bé, jo com a presidenta d'Òmnium no faré una declaració com a tal a favor de la independència, però si vaig dient que el que vull és que la Generalitat tingui plenes atribucions sobre els recursos públics catalans... m'hi acosto moltíssim.


La composició de la nova junta representa totes les sensibilitats polítiques?

Les persones que es posen al capdavant d'un projecte, se situen per davant del país. La junta té un terme mitjà d'edat més baix que la mitja de socis, jo mateixa sóc de les més velles. I crec que és positiu. Hem d'estar una mica per endavant de la mitjana de la societat. Políticament, segurament el conjunt de les persones presents a la junta tenen una sensibilitat una mica més elevada que la mitjana del país. Però escoltarem totes les opinions.


Hi manquen persones pròximes al PSC?

La junta no s'ha fet per quotes. Però és cert, seria millor si haguéssim pogut incorporar alguna persona propera al PSC, però com que la Junta es renova per meitats cada dos anys, un objectiu per la propera renovació podria ser aquest.  Si no n'hi ha més és simplement perquè les sol·licituds no ens han arribat.


L'any vinent Òmnium celebra 50 anys, demanaria un desig per avançat?

A vegades hem dit 50 anys, 50 mil socis. s una passada, però si que ens agradaria tenir més socis, més presència, i arribar a ser un catalitzador de l'opinió de referència en tots els àmbits, des de la novel·la fins a la petita empresa.