Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 25 de de febrer del 2011 | 14:21
Entrevista · Societat civil

"Som un país viu i molt actiu, que no es resigna i que encara anirà a més"

Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià, parla en aquesta entrevista a Tribuna.cat dels motius que l'han dut a a tancar els repetidors que feien arribar el senyal de TV3 a les comarques del sud. Encomanat a l'optimisme, Climent parla del pes que han tingut les xarxes socials en la protesta contra el tancament i no s'està de qualificar de "dantesc" el panorama comunicatiu de València.

Eliseu Climent

València · Us esperàveu la reacció ciutadana que hi ha hagut arran de l'apagada de TV3 al País Valencià?
Després de 26 anys de rebre'n el senyal, era lògic que a molta gent no li agradara una decisió d'aquest tipus. Vulgues o no, és molt de temps amb TV3 al menjador de casa, n'hi ha que la senten fins i tot més propera que no Canal 9... En aquest sentit, sí que esperava una reacció important per part dels valencians. El que no podia imaginar era que la revolta fora tan gran a la xarxa, que la xarxa en multiplicara els efectes. M'ha recordat una mica, és clar que salvant les distàncies, allò que hem vist que ha passat a Egipte, o els dies posteriors als atemptats de Madrid del 2004. Veure el mapa de l'estat espanyol amb els temes més referenciats a Twitter aquests últims dies, amb el “sensesenyal” al capdavant de la classificació, ha estat molt satisfactori. En observar la procedència dels missatges, que destacava els Països Catalans de manera evident, hem vist que som un país viu i molt actiu, malgrat tot. Un país que no es resigna i que encara anirà a més.

Perquè les mobilitzacions a les comarques valencianes no s'aturen...

No, ni de bon tros. I vull insistir que al darrere hi ha gent anònima, no és res que haja organitzat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), aquesta volta. Òbviament, hi donem suport absolut, però val la pena incidir que es tracta de persones que s'han organitzat a través de la xarxa, algunes de les quals fins i tot són castellanoparlants que senten que els han pres alguna cosa que els pertanyia. És justament això, que resulta més lamentable: a l'era de les comunicacions, ara que podem fer una reunió intercontinental per videoconferència o que podem compartir les imatges que acabem de captar amb la nostra càmera amb qui ens vinga de gust, costa de creure que no ens permeten de sintonitzar la televisió veïna, que a més s'expressa en la mateixa llengua que nosaltres.
El que no podia imaginar era que la revolta fora tan gran a la xarxa

No hi ha gaires televisions en català al País Valencià, de fet.

Aquest és el drama! Aquests dies ho estem veient: “És que el meu fill veia els dibuixos de la catalana, que en fan més i millors que a Canal 9”, “és que al 33 hi ha reportatges de molta qualitat que no veus a la televisió valenciana”, “és que ja ens agradaria tenir un 'Polònia' fet ací”... Tot de comentaris que et fan prendre consciència de fins a quin punt milers de valencians havien fetes seues TV3 i els altres tres canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ara que tot això ha desaparegut, el panorama és dantesc: de la quarantena de canals que hom pot rebre a sa casa, tan sols un parell emeten en la llengua que el nostre Estatut considera com a “pròpia”. Són el segon canal de RTVV [Nou 2], adreçat a una audiència molt reduïda, i el 24.9, que és íntegrament informatiu, o com en vulgueu dir.

El govern valencià va demostrar idèntica severitat a l'hora de fer les concessions de TDT que ara que ha tancat tots els canals catalans, doncs.
Sí. La pluralitat informativa és una autèntica quimera, al País Valencià. Les dues llicències d'abast autonòmic que podia concedir la Generalitat Valenciana van anar a parar al grup Vocento, que edita el diari 'Las Provincias', i a la COPE, que l'ha ocupada amb el canal Popular TV. I les de caire comarcal no van ser gaire més plurals, no us penseu: Libertad Digital, El Mundo i les empreses de Juan Luis Ulibarri, implicat al 'cas Gürtel', n'hi van rebre a cabassos. Després també hi ha casos com el de la Televisió Municipal de València (TVM), un canal públic que és gestionat per una empresa privada i que també bandeja el català per complet. Us ho he dit adés: tan sols dues de 40, són en català!

Per què ha estat impossible arribar a un acord de reciprocitat TV3-Canal 9?

Primer de tot vull dir que aquest acord, que ja ens haguera agradat que s'haguera produït, també comportava la desaparició del 3/24, del 33 i del 3XL. Tan sols parlàvem de permetre que arribara el senyal de TV3, cosa que ja ens feia perdre el 75% de l'oferta que els valencians rebíem de feia anys. Matisat això, és clar que la reciprocitat ha estat l'excusa perfecta per deixar morir les emissions de TV3 al sud. Si us hi fixeu, ni el govern valencià ni el govern espanyol no s'hi van posar mai, seriosament. I el català va pecar d'ingenu, em pense.
Ara que tot això ha desaparegut, el panorama és dantesc

Per què ho dieu, això?

El conseller Tresserras, que em consta que volia arribar a una entesa estable amb el vicepresident valencià Vicente Rambla, va encarar les negociacions amb un punt de voluntarisme i un altre de bona fe. I amb el govern de Francisco Camps, de bona fe, no en pots tenir. Ho hem comprovat els últims vuit anys. Fins i tot de Zaplana, te'n podies refiar més. Camps, en canvi, va arribar a la presidència amb un discurs valencianista que al remat no ha estat res més que una martingala, un engany als sectors que anhelàvem un respecte a la nostra llengua i cultura. Simplement volíem que respectaren totes dues, però s'ha dedicat a atacar-les, dia rere dia, i TV3 és un exemple evident: des del gener del 2007, que volien acabar amb les emissions. I això, al Principat, haurien d'haver-ho sabut des de bon començament. De Camps i els seus, no te'n pots creure res; això ens han demostrat fins aquest moment, i dubte molt que la cosa canvie molt d'ara endavant. Ni tan sols quan t'asseguren que es paguen de la seua butxaca els vestits que llueixen, no te'ls pots creure.

Quina quota de responsabilitat cal adjudicar al govern espanyol, en aquest afer?
Molta, també. Primer de tot, quan va accedir al ministeri d'Indústria, José Montilla ens va garantir que les emissions de TV3 no perillarien al País Valencià mentre allà manara el PSOE. Però després, quan va nàixer La Sexta, Joan Clos no va impedir que Jaume Roures ocupara les freqüències analògiques per què fins aleshores arribava TV3 a les llars dels valencians. Era una manera d'evitar que la gent resintonitzara de nou els televisors i que directament canviaren una cadena per una altra. Això ens va obligar a canviar de freqüència, però encara sobrevivíem... El gran problema ha vingut ara, però, quan l'arribada de la TDT ha fet que la Generalitat perseguira els únics canals que ni ella ni el govern espanyol no havien concedit de manera oficial. I ni el ministre Joan Clos ni la vicepresidenta De la Vega no van plantar-hi cara, van estimar-se més de no respectar la paraula que ens havia donat Montilla. Ni l'un ni l'altra no volien assumir el desgast que els podia provocar un frec a frec amb Camps.

Perquè Camps reclamava un altre múltiplex...

O dos! Ell deia que bé, que es rebera TV3, però vol un múltiplex per intercanviar també el senyal de Canal 9 amb l'Aragó, Castella – la Manxa, Múrcia... No fóra cas que li digueren catalanista! Com va dir l'altre dia en conferència de premsa la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, volen “conectar la Comunitat Valenciana con las regiones vecinas con las que nos une una historia y una cultura comunes, como Aragón, Castilla – la Mancha y Murcia”. Volia fer això, i si encara li'n sobraven, regalar la resta de canals als seus amics de l'ànima, potser a algun dels pocs que se n'han quedat sense.
amb el govern de Francisco Camps, de bona fe, no en pots tenir

Us sentíeu en un carreró sense eixida?
Home, és clar que sabíem que ho teníem costera amunt, aquest tema, i és per això que valorem molt que aquesta associació cívica, ACPV, haja mantingut la pressió exercida per tot un govern i no haja deixat d'emetre TV3       fins ara, més de quatre anys després que Camps obrira aquest assumpte. Alguns, al Principat, es pensaven que això no passaria mai, però molts teníem la certesa que, com diuen a les partides de pilota, “ara va de bo”.

Heu abonat una multa de 127.000 euros i ara heu de pagar-ne una altra de 600.000.
En concret, de 680.000, perquè hi ha uns interessos de demora que també hem de pagar abans del 20 de març, la data límit que ens ha posat el govern de Camps per fer-la efectiva.

I si no la pagueu aleshores?
M'estime més no pensar-hi. De fet, hem hagut de clausurar les emissions de manera immediata, abans que la justícia s'hi pronunciara, pel risc que haguérem de pagar 120.000 euros més cada mes que passara amb els repetidors en funcionament. En qualsevol cas, val a dir que tan sols un dels jutjats, el que estudiava el cas del repetidor de la Carrasqueta, ha donat de moment la raó a la Generalitat. La resta els han denegat l'accés a tots els repetidors, entre tres i quatre vegades en cada cas. És aquest, el nostre èxit! Hem de valorar, doncs, els quatre anys que hem pogut rebre TV3 malgrat la persecució de Camps, malgrat el vet que hi volia aplicar. I també vull recordar que l'únic que van poder precintar resta a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem, on vam recórrer aquella mesura que consideràvem i considerem injusta.

L'increment de les multes de què parleu, 120.000 euros al mes a partir del 20 de març, era possible gràcies a la reforma de la llei de l'audiovisual valenciana, aprovada recentment.

En efecte, van retocar-la el desembre passat i comporta un enduriment enorme de les sancions als repetidors que no tinguen una llicència expedida per la Generalitat Valenciana. A més, han aprofitat l'avinentesa per introduir a la llei aspectes que miren de desmuntar alguns dels arguments sobre els quals ACPV ha basat fins ara la seua defensa. El govern espanyol també s'ha sentit qüestionat a partir d'aquesta reforma de llei, i l'ha recorreguda davant el Tribunal Constitucional.

S'ha fet públic que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), un altre organisme estatal, també qüestiona la legalitat de les multes que la Generalitat Valenciana ha imposat a ACPV.
Sí, però això, de moment, no ens afecta. Vaja, que abans del 20 de març hem de pagar les multes que ens han posat. Què puga passar més endavant, ho hauran de decidir els tribunals. Ara bé, és clar que inclourem aquest informe de la CMT als recursos que redactarem properament.
Hem de valorar els quatre anys que hem pogut rebre TV3 malgrat la persecució de Camps
Ajuntaments del PP tan importants com el de Castelló de la Plana han aprovat de manera unànime resolucions de suport a les emissions de TV3 al País Valencià, una cosa que crida l'atenció.
És que el PP valencià no és només Camps i la seua colla de companys molts dels quals presumptament corruptes que han endeutat la Generalitat i hi han deixat accedir persones que ara són empresonades. Hi ha posicionaments més racionals, com el de l'alcalde de Castelló de la Plana, Alberto Fabra, o fins i tot el del president de la Diputació de València i del PP provincial, Alfonso Rus, que ha afirmat que no li agrada que s'hagen tallat les emissions. També hi ha tot d'ajuntaments en poder dels socialistes que han aprovat, amb els vots favorables del PP, declaracions que demanen la recuperació del senyal de TV3 al més aviat possible. Em recorda una mica l'època de la transició, quan tants consistoris van demanar l'accés a l'autonomia per la via ràpida i no per la lenta, com finalment va passar. Tant de bo ara tinguem més sort, encara que el tema no tinga aquella transcendència.

Al comunicat d'ACPV que vau llegir l'endemà del tall de les emissions, demanàveu el PP que Camps no repetira com a candidat. Malgrat els dubtes que semblava tenir-hi Mariano Rajoy, ahir el va proclamar oficialment...

És una pèssima notícia, com podeu suposar. Esperàvem que la corrupció que assetja el PP valencià provocara una solsida de l'estructura dirigent actual, i no ha estat així. Hi ha el risc evident que els ciutadans accepten aquests comportaments com a normals i voten majoritàriament uns candidats molts dels quals són encausats per la justícia. Això empobriria encara més la democràcia de baixa intensitat que tenim al País Valencià, amb un Camps que no té problema a fusionar el seu càrrec de president i la seua condició de presidenciable amb el més que probable qualificatiu de presumpte culpable que segurament adquirirà a l'abril, quan el jutge Flors determine si ha d'anar a judici o no. N'hi ha que em diuen que el País Valencià cada cop s'assembla més a Itàlia, i Camps a Berlusconi, i jo en primera instància sempre responc que no n'hi ha per tant, però de seguida, només que hi reflexione una mica, cada cop hi trobe més paral·lelismes. Com també amb Hosni Mubarak, un altre que tampoc no va tenir cap inconvenient a tancar les emissions que no li feien el pes.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat