La cadena de televisió francesa TF1 s’ha convertit en una aliada inesperada de la causa catalana. La televisió ha retransmès els dos partits de semifinals del Barça contra el Milan, i la final contra l’Arsenal. En tots aquests matxs, els locutors s’han referit molt majoritàriament al Barça com “l’équipe catalanne”. Tenint en compte les audiències elevadíssimes que aquests partits han tingut, la difusió de l’existència del poble català a França ha estat important. El primer és posar nom a les coses. Així mateix, els rotatius Le Figaro, Libération, Nouvel Observateur i Metro també han optat profusament pel mot “catalans” per anomenar els blau-granes. En canvi, sorprèn l’edició electrònica de Le Monde, que es decanta per “les espagnols”, tot i que els culés no portaven precisament banderes espanyoles, sinó que més aviat una marea d’estelades.

Pel que fa als mitjans britànics, tant la BBC News com els diaris The Guardian i The Times tendeixen a defugir la definició del Barça en termes nacionals. És a dir, que quan han d’utilitzar sinònims de Barça diuen, per exemple, “els de Rijkaard”. En tot cas, el que no fa mai la premsa britànica és dir “els seguidors britànics del Cèltic”, perquè està clar que te n’has de sentir una mica (ni que sigui un mica), per ser britànic. En canvi, la premsa espanyola no té cap mena de pudor de titular “España 2 – Europa 0” (As), en referència a la victòria blau-grana a la Champions i la del Sevilla a la Copa de la UEFA.

Qui aquest cop no ha tingut gaire problemes a titular ha estat el diari escocès The Scotsman, que ha dedicat el titular i la foto a l’ídol escocès-català, Henrik Larsson. “La visió de Larsson fa que el Barça tombi l’Arsenal”, titula el rotatiu.