Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de de març del 2009 | 14:11
Notícia · Política

Constitucionalisme? (Dret de decidir VII)

Marc Sanjaume · Els resultats de les eleccions al País Basc han tornat a donar protagonisme a les etiquetes "constitucionalistes-nacionalistes" i "no nacionalistes-nacionalistes". Etiquetes que s'empren per definir les majories que determinaran el futur Govern basc. Deixant de banda l'anàlisi electoral, que ja ha estat abordada en aquest diari, voldria apuntar diverses qüestions sobre aquestes etiquetes.


En primer lloc, sorprèn enormement la facilitat amb què diversos mitjans de comunicació, tan a casa nostra com a fora, han acceptat aquestes etiquetes com a marc conceptual per classificar les forces polítiques basques. Una facilitat que va gairebé de la mà del fet de presentar els resultats electorals exclusivament sobre els vots vàlids emesos, sense ni tan sols oferir una hipotètica projecció de vot comptabilitzant els nuls abertzales; per no parlar de la fugida d'estudi constant per part de molts mitjans a l'hora de debatre la il·legalització de les candidatures abertzales durant les setmanes prèvies als comicis. 

En segon lloc, analitzant la naturalesa de les etiquetes, convé mesurar fins a quin punt representen un biaix normatiu, conscient o inconscient, per veure la realitat política del País Basc. Presentar la suma del PSOE (PSE), PP i UPyD com a "constitucionalista" o "no nacionalista" conté un doble engany. D'una banda, nega la naturalesa majoritàriament nacionalista espanyola d'aquest conjunt de partits: deixant el PP de banda, no cal perdre el temps per argumentar-ho; tal com diu Salvador Cot, la proposta de Zapatero de l'Espanya plural guanyà per un marge ajustadíssim al 35è Congrès del PSOE, davant d'un programa netament jacobí i (re)centralista, ergo nacionalista d'estat, de José Bono i, ves per on, Rosa Díez; aquesta última ara disfressada de constitucionalista a UPyD i que va ser, per cert, consellera de Comerç als governs del lehendakari José Antonio Ardanza (PNB) entre el 1991 i el 1998. Ja vam comentar, i ho veiem cada dia, en què ha consistit l'Espanya plural.

Per tant, és prou evident l'amplíssima majoria nacionalista espanyola d'aquesta suma de partits, encara que es presentin sota l'etiqueta constitucionalista. D'altra banda, la fal·làcia del suposat "no nacionalisme" del constitucionalisme constitueix el segon engany. Si l'entenem com la darrera versió espanyola del patriotisme constitucional habermasià', hauríem de revisar els documents del 14è Congrés del Partit Popular, l'any 2002, quan aquest s'adoptà com a doctrina oficial. Sobren comentaris sobre la naturalesa nacionalista d'aquest suposat constitucionalisme recordant el calvari de legislatura que va significar; el PP tornaria al nacionalcatolicisme més ranci, si és que n'havia marxat mai.

Finalment, queda per veure les conseqüències nefastes d'aquestes dicotomies; cal tenir en compte la naturalesa performativa i no només descriptiva dels conceptes, i més els polítics. Aquest és, malauradament, el perill de creure's un relat fictici que pot dur els socialistes bascos a pactar amb el PP i UPyD. Això només perjudicaria la societat basca i faria palesa la falsedat d'aquestes etiquetes manipuladores.

Constitucionalisme, en sentit liberal, modern i democràtic, és acceptar la pluralitat nacional de l'Estat espanyol i actuar en conseqüència, permetent governar els qui representen la majoria del poble basc, sense il·legalitzacions, amb el dret de decidir com a horitzó per a la solució al conflicte polític basc. Aquest seria el significat del constitucionalisme en un país normal. 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat