El secretari general de l'ONU ha sorprès aquesta setmana amb unes declaracions que remeten a molts rerefons i que destaquen, per sobre de tot, una paraula que ha d'ésser pura estratègia a Catalunya: el diàleg.
M. Folch ·
El vintè aniversari de l'accés d'Andorra a l'ONU ha portat, de rebot, un regal per a Catalunya. Si els mitjans de comunicació definien l'estat polític i econòmic del Principat com a atzucac fa tan sols uns quants mesos, ara en plena situació d'emergència (en paraules textuals del mateix President de la Generalitat) el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon ha tret ferro a una possible escissió de Catalunya i d'Escòcia.
Ban Ki-moon ha expressat aquesta setmana la sensibilitat de l'ONU en la pervivència dels drets internacionals (i sí, també fonamentals) com és el d'autodeterminació dels pobles. Provenint d'una organització internacional formada sobretot per països que actualment gaudeixen del seu status quo gràcies al dret a l'autodeterminació, Ban Ki-moon ha insistit que la postura de l'ONU sobre els nous processos d'emancipació a Europa s'han de basar en el diàleg i en el lideratge polític.
Una consulta és diàleg. I l'Estat la denega unilateralment a tots els catalans"
Quant a lideratge polític, cal que l'estratègia del Govern es defineixi clarament i que aquesta sigui reforçada al màxim a través de la unió política i social interna a favor del dret a decidir. Un lideratge polític de roure, ferm i inqüestionable, ha de venir de la mà d'aquesta realitat. Però el diàleg intern també ha de ser part de l'estratègia, Ban Ki-moon ho ha deixat clar: la implicació d'actors externs en el procés d'independència de Catalunya necessita d'aquest requisit i no només es pot sustentar en la reclamació d'un dret internacional.
En unes setmanes d'atacs de l'Estat i de xantatges en tota regla, cal desemmascarar el diàleg: aquest no és una misèria de proposta de finançament a canvi que el President abandoni el vaixell ─i tot el seu país al darrere─ sinó que ho són les propostes reals de que pretenen fer sentir la veu del poble de Catalunya. Una consulta és diàleg. Unes eleccions plebiscitàries són diàleg. I l'Estat ho denega unilateralment a tots els catalans. Aquest és el diàleg: seguim les guies de Ban Ki-moon i assolirem la independència, un horitzó, a dia d'avui, molt més que justificat.
