El programa infantil de TV3, que en la darrera emissió es va dedicar a què saben i pensen els nens i nenes de la política i dels polítics, m’ha fet pensar, una vegada més, en la influència dels grans mitjans de comunicació en la percepció de la vida social. Es diu sovint que la política no interessa als joves i que hi ha un gran descrèdit dels polítics actuals. Mirant les observacions dels infants de l’altre dia i la informació que tenien sobre els personatges polítics, podies arribar a la conclusió que això del desinterès i la manca d’informació no és una apreciació certa.
La pregunta és, més enllà de l’entorn familiar, per quins mitjans s’alimenta aquesta informació política. No cal ser molt perspicaç per concloure que el celebrat i seguit programa Polònia és la font d’informació primera d’aquests infants i goso dir que també d’una bona part dels adults. És cert que tenir la capacitat de prendre’s les coses importants amb una bona dosi d’humor i d’ironia forma part de la salut col·lectiva d’un poble. Tinc els meus dubtes, però, que aquest sigui l’ingredient més necessari en aquests moments. El fet que, per a molts, l’única imatge dels responsables polítics del país sigui la caricatura humorística i la riota constant, no em sembla que sigui la millor manera d’alimentar la implicació de la ciutadania en els afer públics, que tant es troba a faltar a la vista de l’abstenció electoral, ni una manera de perfeccionar, en general, el funcionament democràtic de la nostra societat.