El Partit Popular Europeu va vetar la setmana passada una vegada més el reconeixement del català a la Unió Europea. L?informe consensuat per tots els eurodiputats catalans amb l?excepció del popular Aleix Vidal Quadres, demanant que les llengües oficials parlades en determinats països europeus i d?ús majoritari en el seu territori, com més el cas del català, tinguessin una forma d?incorporació en El Partit Popular Europeu va vetar la setmana passada una vegada més el reconeixement del català a la Unió Europea. L?informe consensuat per tots els eurodiputats catalans amb l?excepció del popular Aleix Vidal Quadres, demanant que les llengües oficials parlades en determinats països europeus i d?ús majoritari en el seu territori, com més el cas del català, tinguessin una forma d?incorporació en el règim lingüístic de la Unió Europea. Això significava que sense tenir el mateix tractament que les llengües oficials dels estats de la Unió, aquests idiomes aconseguissin un estatus específic dins de la UE. La proposició pretenia aconseguir que el català obtingués un reconeixement oficial, encara que no fos una llengua de treball, perquè els catalanoparlants poguessin consultar en la nostra pròpia llengua els documents més importants de la Unió Europea. Tan sols va aconseguir prosperar la part de l?informe que recomana la creació d?una agència europea per la diversitat lingüística i l?aprenentatge de llengües, amb un pla d?acció per promoure l?ensenyament de totes les llengües europees, entre les quals es troben les minoritàries. S?han de destacar les intervencions de Raimon Obiols (PSC) i de Joan Vallbé (CiU), en nom de la resta de diputats europeus de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Izquierda Unida i Partit Socialista de Catalunya.