Barcelona · La setmana passada, mentre a Catalunya tot estava preparat per a la revetlla de Sant Joan, el ple del Congrés dels Diputats va expressar el seu suport unànime a la presa en consideració de la proposició de llei presentada per CiU de lluita contra la morositat.

I això, de debò, per a la nostra economia, rosegada pel càncer de la morositat, també és una notícia com per tirar coets. La morositat és tal vegada la primera causa de mortalitat de les nostres empreses, sempre curtes de capital i de finançament, perquè no poden suportar les constants demores i els llarguíssims terminis de pagament dels clients.

A més, tampoc no disposem -i caldrà treballar-hi" d'un sistema judicial que permeti una resolució ràpida dels impagaments, ni tampoc de mesures efectives de control bancari que permetin deixar fora de circulació les empreses o particulars que no atenen les seves lletres, pagarés o xecs. En definitiva, la proposta de CiU i que ben aviat haurà de convertir-se en llei atesa la bona predisposició expressada pel conjunt del Congrés, preveu fixar per llei un termini màxim de pagament entre particulars que no podrà excedir de seixanta dies des de l'emissió de la factura, fins i tot encara que hi hagi acord entre les parts, i amb un interès de demora que serà una vegada i mitja l'interès legal del diner.

Aquesta concreció de terminis màxims també serà aplicable a les administracions públiques, però amb un escalat temporal: per al 2009, serà d'un màxim de seixanta dies; per al 2010, de quaranta-cinc, i a partir del 2001, de trenta. S'ha d'acabar ja amb la pràctica d'algunes administracions de pagar entre un i dos anys després d'haver efectuat el subministrament o el servei. A més, també s'adopta un nou procediment de reclamació contenciosa administrativa que ha de permetre tramitar la reclamació de pagament amb agilitat.

També, en l'àmbit privat, s'amplia la quantia de les reclamacions monitòries (procediment sumari i gairebé "aformal" que permet la reclamació entre particulars) elevant el límit actual de 30.000 a 150.000 euros. Més enllà d'esmerçar diners públics i subvencions, també hi ha moltes altres maneres de combatre la crisi, ajudar les empreses i lluitar contra l'atur. Una legislació que atorgui seguretat en les transaccions i en els cobraments així com una justícia que funcioni també són maneres d'afrontar la crisi i que, segur, generarien més confiança i inversió.