L'autor anunciava que 'aquesta estratègia de divisió té cinc flancs d'atac' i a continuacoió els descrivia. Jo mateix, al cap de dos mesos, en un article entitulat "Això és una guerra", subratllava algunes de les estratègies bèl·liques clàssiques -al marge de les estrictament militars (per molt que alguns trolls crítics em vulguessin acusar de fomentar la violència, a mi justament!- que el govern espanyol havia activat, entre les quals 'moure tot el cos diplomàtic per buscar aliats a fora'. Un llarg reguitzell d'accions, 'tot menys seure, parlamentar, mirar de resoldre els problemes'.

En aquest front, Maiol Roger, el 18 de gener d'enguany, escrivia a El País que "El proceso soberanista topa con el muro internacional", ben bé com si el diari li hagués encarregat un article amb aquest títol i conclusió, i com si algun il·lús, en el món mundial, pogués esperar declaracions públiques per part de mandataris, favorables a la independència de Catalunya (o d'enlloc), abans que es produeixi. Tres bones bofetades van fer sang de manera quasi immediata, desmentint el titular.

Per una banda, i l'endemà mateix, un llarg article, amb entrevista de sis minuts amb vídeo al nostre president inclosa, a la BBC, l'autor del qual era el prestigiós periodista Allan Little. Per l'altra, el mateix dia sortia un article d'Artur Mas, Spirito Catalano, en què explica el procés sobiranista del nostre país. I en tercer lloc, la carta del secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, del dia 21 de gener, agraint el llibre i el DVD de la microfinançada campanya de la revista Sàpiens "Catalonia Calling: What The World Needs To Know", que ha arribat a 14.513 persones d'arreu del món.

Un altre front de l'ofensiva el vaig denunciar un parell de mesos abans que l'excel·lent article que encapçala aquest comentari. En un joc de paraules, a "Carn de que No", escrivia que 'alguns polítics espanyols prometen conflicte i fractura socials, i fins i tot un ha tingut la barra de reclamar la repatriació dels 'seus'! Em sembla que subestimen molt la maduresa política del conjunt de la població catalana. Aquí no trobaran carn de canó.'

El 21 de gener, en una entrevista poc vista a Catalunya, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es comprometia a "incrementar los lazos que siempre han unido al conjunto de los catalanes, las personas que viven en Cataluña y no han nacido en Cataluña, con el conjunto de todos los españoles". Aquestes paraules sembla que formen part d'un 'Plan para Cataluña' que no inclou, pel que veiem, el respecte pel mandat parlamentari àmpliament majoritari, a favor del referèndum d'independència. Ramon Farré Roure comenta en el seu blog que "semblava com si el "plan" tingués com a finalitat convèncer als qui tenen arrels a Espanya perquè desisteixin de voler decidir", i coincideixo amb ell.

I tot això, malgrat el profund amor que professa Rajoy per Catalunya i els catalans (a partir del minut 3:03 del famósissim vídeo del PP).

Mil testimonis desautoritzen Rajoy, entre ells 'Catalunya mestissa!', un vídeo fet per l'Assemblea Nacional Catalana i la plataforma "Altres Andalusos", que presenta el testimoni de persones que defensen el seu anhel d'independència, alhora que reivindiquen el mestissatge com a element fonamental de la societat catalana, una societat amb arrels també andaluses i d'altres zones de l'estat espanyol.

En definitiva, la "crosta" espanyolista encastada en el poder espanyol des de fa més de tres segles, fa aigües i es va revelant pel que és: profundament antidemocràtica. Aquesta és la nostra millor carta.