Els sectors més sensibles de la societat espanyola ho sabien, fins i tot alguns segments del règim. Però el nucli dur del poder no ho veia. Des del balcó, Franco va etzibar: "Ser español vuelve a ser algo serio en el mundo".

Anys després, l'Espanya oficial torna a ser la vergonya d'Europa. No la societat espanyola, que és, com totes les europees, molt complexa i més plena de matisos del que a vegades ens pensem, i on Catalunya podria trobar un dia interlocutors d'alçada. L'Espanya oficial, institucional, o sigui, l'Estat i una part de les elits. Algú es va equivocar al titular "Espanya contra Catalunya". És l'Estat contra Catalunya.

Doncs bé, aquesta Espanya oficial és avui en el racó de l'oprobi. És una cosa que a Catalunya hauríem de ponderar. Mai des de la mort de Franco, ni tan sols durant la guerra de l'Iraq, la marca Espanya ha estat tan degradada. L'escàndol de Caja Madrid deixa al descobert una classe dirigent sense legitimació moral, sense la "auctoritas" que necessita un ordre constitucional per mantenir-se en una democràcia. Avui, a l'Estat espanyol, el conjunt d'institucions de govern és suportat, però no és reconegut.
Poques vegades la marca de l'adversari de Catalunya ha estat tan feble com ara"
La crisi de l'Ebola s'ha afegit a aquest escenari d'una manera dramàtica. La cadena d'incompetències per part de l'administració ha estat definitiva. La reacció de les autoritats intentant desviar les culpes a la infermera afectada és d'escàndol i mostra també la manca de responsabilitat que caracteritza en aquests moments la cúpula de l'Estat.

Algunes portades, com la del ABC, amb el rostre de la infermera a tota pàgina, diuen molt de la misèria en què ha caigut bona part de la premsa madrilenya i posen els diaris progovernamentals al nivell de la pitjor premsa sensacionalista, que l'escriptor Heinrich Böll va retratar en un llibre extraordinari, "L'honor perdut de Katharina Blum". L'episodi de l'execució (com li agrada a la dreta espanyola això d'executar!) d'Excalibur, el gos de la pacient, ha expressat la relevància que a vegades tenen les anècdotes. Els manifestants davant l'ambulància que s'enduia el gos (quina bona imatge d'Espanya!) expressaven la ràbia contra l'estupidesa enorme del poder.

En aquests moments, el procés sobiranista hauria de ser vist a Espanya com un senyal molt clar de la inviabilitat d'aquest Estat. Sobretot ho hauria de ser per part de tots aquells que estan alineats en posicions ideològiques progressistes o liberals. Poques vegades la marca de l'adversari de Catalunya, que, tornem-hi, no és gens la societat espanyola, sinó els qui l'estan arranant, ha estat tan feble com ara. Ara és l'hora.