La irrupció de Podemos a Catalunya és un esdeveniment de gran rellevància que el sobiranisme, i en especial l'esquerra nacional, ha de saber llegar amb cura. I amb respecte.
El discurs de Pablo Iglesias subratlla la dialèctica "arriba y abajo" enfront la més clàssica "esquerra-dreta", que recorda el títol d'una gran novel·la sobre la Revolució mexicana, "Los de abajo", de Mariano Azuela (lectura recomanable, per cert). Però, en realitat, la força emergent de Podemos es nodreix del desencís envers l'esquerra oficial.
Com a tot Europa, l'eclosió de noves forces polítiques alternatives, i no només de l'esquerra, neix a partir del decrèdit, sobretot, dels vells partits socialdemòcrates clàssics. Fixem-nos en Grècia, però també en França. La crisi de la política s'ha fet més evident a partir de la crisi de credibilitat de les grans formacions d'esquerres. Quan la socialdemocràcia no fa la seva funció, és qüestionada per noves sigles. A Espanya, és el cas del PSOE.
Podemos "no són dels nostres" però no els observem amb hostilitat. Són un repte per fer-ho encara millor"
A Catalunya, Podemos pot consolidar un espai propi, i fins i tot obtenir en unes eleccions al Congrés uns resuiltats espectaculars. Però si l'esquerra catalana fa el seu paper històric, Podemos farà salat a casa nostra. L'aire de renovació democràtica està abanderat per altres organitzacions que treballen des de fa molts anys en el territori. L'espai de la il·lusió en un projecte nou, de forma molt transversal, està hegemonitzat pel sobiranisme. I així continuarà sent, més enllà de disputes per llistes que no ens han de fer perdre el nord.
Però Podemos ha vingut per romandre. I se n'ha de saber aprofitar part del seu capital. El seu paper és positiu en l'escenari polític espanyol. A Catalunya, on el seu líder ha delatat trets que recorden el Felipe González dels primers anys, pot esgarrapar vots de socialistes i de sectors orfes que no se senten representats pel catalanisme històric. I contribuirà a frenar l'ascens del lerrouxisme de Ciutadans, que aspirava a ser una força emergent contra "el sistema" i serà condemnat a ser una altra crossa del "régimen constitucional".
Des d'una òptica d'esquerra catalana, Podemos "no són dels nostres", però compte!, no els observem amb hostilitat. Són un repte per fer-ho encara millor.
