Cal evitar al màxim les fractures entre el front de la indignació social, el procés sobiranista i la ciutadania que mostra desconfiança en el funcionament de les institucions, fruit de la corrupció i les mentides oficials. Aquest és el principal motiu pel qual la llista única –una proposta del tot legítima i respectable-- ha de ser qüestionada.

El país nou que volem s'ha de construir sobre les restes d'un Estat que ens ha agredit i que és hostil a Catalunya. Com moltes altres vegades en la nostra història, la vindicació catalana pren força en un escenari de canvi de règim o de crisi total d'Estat. I, ens agradi o no, el procés no pot aïllar-se dels esdeveniments que se succeeixen a Espanya.
El projecte sobiranista només té sentit si es construeix per a tothom i amb voluntat de fer net"
En el cas de Catalunya, el projecte d'un Estat propi ha sabut guanyar moltes complicitats de sectors que no són, explícitament, catalanistes o independentistes. Com durant la Mancomunitat, amb la Generalitat republicana, o en els inicis de l'autonomia restaurada el 1977, molta gent ha vist en el procés sobiranista una porta oberta a la modernització, a assolir una estructura institucional més propera a Europa que a Madrid, i a preservar l'Estat del Benestar i els drets socials. Dissociar tots aquests fronts només pot dur al fracàs.

És aquest marc el que ajuda a entendre el discurs d'Oriol Junqueras al Palau de Congressos. Un Estat català que s'assemblés massa a Espanya no ens cal (encara que hi tinguem tot el dret). D'altra banda, no ens obsedim amb Podemos. A Espanya, Podemos està fent un paper interessant d'erosió d'una l'elit cleptòmana. A Catalunya, hem de fer els màxims esforços per explicar que el projecte sobiranista només té sentit si es construeix per a tothom i amb voluntat de fer net.