La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) va lliurar a durant el sopar per la llengua els premis Joan Coromines, que enguany arriben a la seva sisena edició. En reconeixement al seu compromís per la llengua i al país se li va atorgar el premi a Salvador Cardús.
En una societat com la nostra, intel·lectuals i persones amb conviccions fortes com Salvador Cardús són imprescindibles, per lluitar contra el seguidisme i les tècniques d’enrocament ideològic del poder establert.

En un país mitjà com el nostre, però, de reduïdes dimensions intel·lectuals i de classe política, figures com les de Cardús molesten a aquells que voldrien que existissin quan afavoreixen els seus interessos i la seva estratègia; i els voldrien desapareguts quan no hi ha coincidència en alguna de les seves estratègies de mirada curta a ras de terra, i de l’estratègia de doblegar l’opinió i els sectors intel·lectuals en els interessos partidistes.

Des de fa uns pocs mesos aquells que ens movem en l’entorn intel·lectual i personal de Cardús hem hagut d’aguantar crítiques ferotges per la seva actitud ferma. A vegades pot estar-s’hi d’acord o no, però el que ningú no ha de posar en dubte és que té tot el dret a expressar la seva opinió, perquè la seva trajectòria li permet aquesta duresa d’anàlisi. Ho va fer en el pujolisme, i ho ha fet quan suposadament manaven la gent propera a la seva manera de pensar. I a vegades aquests últims han estat els seus més ferotges detractors, oblidant que quan ha calgut i quan a molts els hi tremolaven les cames, Salvador Cardús ha sabut estar darrere del dirigent polític, víctima d’una agressió política i mediàtica.

El premi rebut per Salvador Cardús és, doncs, ben merescut, i hauria de fer pensar a tothom que el país necessita de caps ben moblats com els de Cardús, deslligats dels interessos del poder, que tot i no ser els seus plantejaments infal·libles poden representar aquell aire fresc i crític que tota societat necessita. I no es tracta de fer-li la fàcil acusació de pessimisme o derrotisme. Els que tenen aquest plantejament són els que exerceixen moltes vegades la covardia del càrrec, la cadira o el cotxe oficial, i que es creuen que amb el seu poder poden canviar l’opinió, que ha de ser a l’últim reducte d’un país d’éssers lliures.

Salvador continua, molestis a qui molestis. I cal que tinguis molts deixebles.