Es bastirà el pont de l'emoció d'una Catalunya valenta que ens permetrà parlar d'un projecte de convivència, de civisme, de democràcia, de dret a decidir, no de ruptura ni de por, sinó de construcció. Parlar d'estructures d'Estat o d'Estat propi comporta un plantejament nou. Els catalans no ens hem tornat bojos, només volem decidir sobre el nostre futur i això és el que farem. Per tant, qualsevol idea es pot defensar de forma democràtica i pacífica i és una molt bona manera de defensar la nostra identitat.

Les hem vist de tots colors i les hem sentit molt grosses des del Govern d'Espanya, des del PP i des del PSOE. Les declaracions negatives contra Catalunya no han parat. Ens han acusat de provocar "la desunió", han subratllat que "Catalunya és part nuclear de la nació espanyola i si Catalunya és independent Espanya haurà de sortir de l'euro" o que "l'ofensiva separatista no té res de pacífica ni de democràtica". Han assenyalat que es tracta d'un "caprici nacionalista sense futur" o que si Catalunya s'independitza, en referència als extremenys, "el President ens hauria de tornar abans el que es van endur ara fa 30 o 40 anys. No em refereixo a les riqueses materials sinó a sers humans.
El que és autènticament immoral és fomentar els discursos de la por que divideixen una societat per res"
150.000 persones que ens van ser sostretes, més els seus fills i els seus néts", Han valorat la decisió de la Generalitat de Catalunya de sol·licitar 5.000 milions d'euros al fons de liquiditat espanyol amb frases contundents: "Avui Galícia paga i Catalunya demana". "No és el mateix demanar diners que abonar els pagaments pendents i les factures corrents com fa Galícia".

Han fet broma sobre la consulta sobiranista: "El referèndum sobre l'Estat propi a Catalunya no tindria cap validesa" i l'han comparat amb una consulta a Extremadura "per dir que l'uniforme oficial serà de lagarterana", cosa que "no tindria cap sentit". I que la consulta faria "soroll" com ho ha fet el mosaic del Barça-Madrid, però res més.

Contra els qui atien els encenalls de la por només alçarem la nostra principal carta de presentació: el vot a les urnes. Som un poble constructiu, un poble il·lusionat que respira valentia. I recordarem que aquest "caprici" té el suport d'un milió cinc-centes mil persones. El que és autènticament immoral és fomentar els discursos de la por que divideixen una societat per res. La seva victòria seria que els catalans ens baralléssim entre nosaltres. Ens hem de queixalar la llengua. Per a ells seria un festí que no ho féssim i caiguéssim en les provocacions. Entre la il·lusió i la por sempre escollirem la il·lusió.