Barcelona · El Cop d'Estat del 23 de febrer del 1981, aviat farà 30 anys, va ser la primera ofensiva espanyolista contra la identitat nacional catalana i en favor de l'homogeneïtzació territorial, des del restabliment de la democràcia el 1975. La sentència del Tribunal Constitucional del juliol passat és la segona ofensiva seriosa d'aquest espanyolisme centralista  i retrògrad.

El 1981 els autors del cop d'estat van ser militars i van aconseguir que la identitat basca i, especialment, la catalana es diluïssin dins del magma de 17 autonomies fetes totes de la mateixa mida i amb les mateixes competències i recursos. Van aconseguir en bona part el que pretenien, retallar les aspiracions nacionals de Catalunya i controlar, amb el fantasma de la por, els que ja en aquella època aspiraven a quotes d'autogovern més altes. 

Ara, evidentment, ja no es poden contemplar actuacions com aquelles, en part gràcies a la Unió Europea, però també a l'evolució de la pròpia societat catalana, una societat  moderna, avançada i de classes mitjanes que estan perfectament informades i formades en democràcia. Potser per això, aquesta vegada, el cop d'estat ha estat orquestrat a través dels tribunals espanyol, es va iniciar amb la sentència contra l'Estatut del Tribunal Constitucional, el passat mes de juliol, i continuarà mitjançant altres sentències que es desplegaran d'aquella primera del Constitucional.

Seran sentències que retallaran o anul·laran aspectes de la identitat  nacional catalana, especialment de la llengua i la cultura, com la sentència sobre l'ensenyament en  català del passat dia 22 de desembre. L'Estat espanyol no ens posarà fàcil la independència, fins ara ens ha ensenyant poc les dents, ho va fer, per exemple, quan va evitar, amb trampes i subterfugis, que Catalunya aconseguís representació esportiva internacional  i, a partir d'ara, ho farà cada cop més.

Hem de ser conscients que l'Estat espanyol ja ha començat a treballar en contra de la independència, conscient que a Catalunya hi ha més independentistes que mai. Utilitzarà tots els mitjans al seu abast i hem d'estar preparats,  perquè intentarà cansar-nos, avorrir-nos, fastiguejar-nos, desesperar-nos, treure'ns la il·lusió i, sobretot, fer-nos creure que és impossible, però no hi ha res impossible si es treballa amb fermesa i convicció.

Al contrari, ara, és més possible que mai perquè ens estan tancant totes les portes, ens estan negant el dret a ser com som, ens estan ofegant econòmicament, ens estan esborrant culturalment i lingüística i  no ens deixen cap més sortida.