Barcelona ·
Amb el primer de març ja com a data fixada per a les eleccions parlamentàries a la comunitat autònoma basca, és previst que el 8 de gener vinent comenci a Bilbo, al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, el judici contra l'actual lehendakari i candidat a la reelecció pel PNB, Juan José Ibarretxe; el candidat del PSE a substituir-lo, Patxi López, el seu company en la direcció dels socialistes bascos, Rodolfo Ares, i els dirigents de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, Joseba Permach, Rufi Etxebarria i Olatz Dañobeitia. El seu delicte: dialogar per intentar aconseguir la pau al seu país.
El processament dels màxims representants de les principals forces polítiques interlocutores en el darrer procés de pau no es només un acte judicial sinó una humiliació en tota regla per al poble basc. Una més d'una llarga tirallonga d'ofenses de l'imperialisme espanyol, alguna d'elles protagonitzada pels companys socialistes dels ara encausats del PSE, com ho van ser el bloqueig de propostes del Parlament de Gasteiz per a la reforma de l'Estatut o la celebració d'una consulta no vinculant sobre la pau.
Cal no oblidar que una de les tres forces polítiques que tindran els seus representants a la banqueta dels acusats és Batasuna: tots ells -excepte Arnaldo Otegi, que ara és en llibertat, pendent d'altres judicis-, a diferència de la resta, hi aniran conduïts per la policia des de les presons on van anar sent engarjolats després del trencament de la treva. s precisament en la il·legalització d'aquest partit polític on es fonamenta l'acusació particular, i els jutges que li han fet cas, per engegar el procediment i fer-lo arribar fins aquí. Una il·legalització recolzada i mantinguda pel PSOE, fins i tot durant la treva.
Un disbarat jurídic, doncs, que serà tot un espectacle mediàtic. El mateix tribunal hi ha contribuït posant a sorteig, el dia després de la Grossa de Nadal, els trenta llocs que hi ha per al públic a la sala on s'ha de fer la vista. I que planarà al llarg del període preelectoral a la comunitat autònoma basca. Amb una de les tres forces gairebé amb tota seguretat exclosa del dret a presentar-hi candidatures, i les altres dues disputant-se la lehendekaritza.
Sembla que tothom tingui clar que l'únic que es pretén amb aquest judici és l'espectacle i la humiliació del poble basc, i que tindrà pocs efectes en el desenvolupament real de les eleccions. s a dir, que la sentència necessàriament ha de ser absolutòria. No n'estic tan segur, atesa la politització de la justícia espanyola pel que fa al conflicte basc. Encara que sigui una bogeria -i em resisteixo fins i tot a creure que pugui passar, mentre ho escric-, hi cap la possibilitat d'una sentència condemnatòria, per a tots els processats o només per a alguns. En el cas dels candidats que poguessin ser elegits, una de les penes podria ser la inhabilitació per a exercir càrrec públic. s clar que hi hauria la possibilitat del recurs al Suprem -que fins i tot podria agreujar la sentència, com en altres casos-, però això no faria sinó allargar la incertesa. I per als qui ni tan sols no es poden presentar, podria tractar-se d'una pena més a acumular a les d'altres judicis.
No és la primera vegada que polítics amb la màxima representació institucional de la comunitat autònoma basca han estat jutjats pel mateix Tribunal Superior de Justícia del País Basc. En el cas més sonat -el que va afectar el qui era president del Parlament d'Euskadi, Juan Mari Atutxa, i els membres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, per no haver dissolt el grup parlamentari de l'esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna-, els acusats van ser absolts. Però l'acusació particular va recórrer la sentència i el Tribunal Suprem espanyol, encara no en fa un any, va imposar als acusats el pagament d'una multa i la inhabilitació per exercir càrrec públic.
Les circumstàncies d'un i altre cas són certament diferents, i potser la bogeria no arribarà tan lluny. Al capdavall, acusació i tribunal ja hauran aconseguit la imatge mediàtica pretesa: seure els interlocutors del procés de pau a la banqueta dels acusats. I això, per a una opinió pública espanyola que es mou molt pel missatge de les imatges, és una lliçó més que suficient. Buscar la pau -ve a dir el Tribunal que ha arribat a perpetrar aquest espectacle- és indici de delicte. I, per això, els qui s'hi impliquin mereixen ser jutjans com a delinqüents.
Mentrestant, ETA segueix amb els seus atemptats, en la seva estratègia d'afegir dolor i més amenaces a una societat tan adolorida i amenaçada com la basca: en els dos darrers, causant, en l'un, la mort de l'empresari basc proper al nacionalisme moderat, Inazio Uria, vinculat a les obres del Tren d'Alta Velocitat, a Azpeitia i, en l'altre, danys materials molt importants a la seu de la televisió basca a Bilbo. No ho faria millor qui pretengués el fracàs dels intents de sectors significatius de l'esquerra abertzale i del sobiranisme basc per retornar a acords sobiranistes com el del 1998 de Lizarra-Garazi, de cara a un futur procés de pau. Si aquest camí ja era costerut amb una ETA activa després del trencament de la treva, els objectius que ha triat encara li ho fan més. I Zapatero i Rubalcaba diuen que no hi haurà una quarta oportunitat. Ja ho veurem.
