Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 10 de de març del 2010 | 14:06
Opinió · Política

Referèndums: no tots els límits els posa Madrid

Barcelona · S'ha aprovat la llei de consultes populars per via de referèndum que tanta expectació ha generat en els darrers anys. Es tracta d'una llei que, desenvolupant les competències del nou estatut, regula el procediment pel qual la Generalitat podrà plantejar en el futur un referèndum sobre "qualsevol qüestió d'especial transcendència política", el que significa, en paraules del conseller Ausàs, possibles consultes sobre qüestions tan diverses com l'ús de l'energia nuclear o l'estatus polític de Catalunya. Igualment, es regula els referèndums d'àmbit local per a qüestions que afectin els municipis amb les excepcions ja recollides en la llei de règim local (les finances municipals).

Des del primer dia, la redacció i presentació d'aquesta llei han anat vinculades als planys lògics per les limitacions constitucionals sobre les que es desenvolupa i que s'han assenyalat com a descàrrec previ a les previsibles crítiques sobre la seva manca de transcendència real. A l'estat espanyol, tal com preveu la constitució, qualsevol referèndum que no sigui de reforma constitucional o d'aprovació estatutària només pot ser consultiu (no vinculant) i requerirà sempre l'autorització de l'estat central. Fi de trajecte. Fi del debat.

Tanmateix, mai s'ha prestat atenció a d'altres tipus de limitacions. La llei preveu que els iniciadors de la consulta puguin ser el govern, el parlament, els municipis o la ciutadania. En aquest darrer cas es tractarà que un 3% de la població reculli signatures per demanar-lo (unes 210.000). Ara bé, serà el Parlament qui, en darrer terme, aprovarà o no la iniciativa ciutadana per majoria absoluta. I aquí rau un nou límit inesperat. Si entenem el referèndum com un contrapès de la democràcia directa a la lògica representativa, és a dir, una altra via de participació que, en una definició madura de la democràcia, permet compensar o eludir l'excessiu protagonisme dels polítics i els partits en el sistema, com es pot entendre que calgui una autorització (aquí la llei en diu "validació") per realitzar una consulta que, per altra banda, no serà vinculant?

Com volen que es facin iniciatives ciutadanes si tot plegat depèn d'una majoria parlamentària? Per què recollir signatures? Si els partits no hi estan d'acord ja estem com abans; i si ho estan, aleshores per què esgotar un cop més a la ciutadania si amb l'encaixada de mans entre els líders de dos partits, que dura un minut, n'hi hauria prou per portar-la com iniciativa parlamentària?

Potser a Catalunya, a diferència del que passa a Suïssa i a d'altres països, no ens consideren als ciutadans prou madurs per tenir iniciatives "no tutelades" des dels Parlament (és a dir, des dels partits). O potser es mira massa cap a Madrid i massa poc cap a Europa, on existeixen referèndums abrogatius per derogar lleis que la ciutadania no aprovi (i que podrien ser, en tot cas, no vinculants). I tampoc es mira cap a Estats Units, on es poden proposar mecanismes de "recall" (referèndum de revocació) per fer fora del càrrec a qui ha perdut la confiança de l'electorat abans de les eleccions, i dels que tampoc parla la llei. Hi ha molt camí per fer a Catalunya en l'aprofundiment democràtic, i la culpa de no avançar més no sempre la té Madrid.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat