Si hem de ser sincers  hauríem de dir que l'estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 ja no ens agradava. Estava pensat per encaixar les aspiracions nacionals catalanes en el marc de la constitució espanyola de 1978, plena de paranys. També hauríem de dir que el text rebaixat i sotmès a referèndum encara era més decepcionant. Comparat amb l'estatut de 1979 introduïa millores tècniques però no significava cap canvi qualitatiu a favor de la sobirania catalana. El nostre país va haver de sofrir una desmesurada campanya contra les modestes reivindicacions del nou text per part dels dirigents i de la majoria del poble espanyol. Hauríem de dir que hem comprovat que els espanyols no volen canviar el seu model d'estat i que l'únic futur que ens espera en el marc de l'actual constitució és el de la consolidació de la subordinació política.

Si hem de ser sincers hauríem de dir que el debat sobre el nou model de finançament confirma que Catalunya no aconseguirà els mínims que li  pertoquen. La publicació de les balances fiscals no ha anat acompanyada de cap gest significatiu en la perspectiva de liquidar la filosofia colonialista que inspira el model actual. Hauríem de dir que les invocacions a la solidaritat són màscares que amaguen pràctiques políticament injustes i econòmicament irracionals. La solidaritat la volem exercir en llibertat i tenint en compte les nostres responsabilitats a escala universal. També hauríem de dir que no podem acceptar l'excusa de la crisi econòmica per mantenir l'avarícia econòmica de l'estat. s un funcionament econòmic inadequat tant en temps d'abundància com de crisi.

Si hem de ser sincers hauríem de dir que ja no estem disposats a acceptar més agressivitat contra la llengua catalana. Ni és cert que el castellà estigui amenaçat a Catalunya ni és cert que els mètodes escolars d'immersió lingüística no respectin els drets humans. Tant els antics com els nous immigrants entenen perfectament que la llengua d'integració social a Catalunya  ha de ser el català i que aquest principi és perfectament compatible amb el multilingüisme i l'acolliment de totes les llengües.   Hauríem de dir que no podem acceptar una subordinació de la llengua catalana a la que ells anomenen llengua comuna amb la intenció que el castellà es converteixi en la llengua primera de Catalunya com ho és als territoris de llengua castellana. Defensem la igualtat en la dignitat de totes les llengües  i denunciem la protecció jurídica unilateral a favor de la llengua castellana.

Si hem de ser sincers hauríem de dir que el fracàs de l'Espanya plurinacional, econòmicament justa i lingüísticament inclusiva, ens obliga a optar per la creació democràtica i pacífica d'un estat propi en el marc de la Unió Europea. Hauríem de dir que ja hem fet tot el possible, seguint els procediments establerts per la constitució espanyola, per un reconeixement de la nostra realitat nacional en unes estructures polítiques compartides, però que la resposta espanyola  ho ha impedit. s a dir que  queda trencat el pacte establert entre Catalunya i Espanya en el moment de la transició democràtica. Hauríem de dir que entenem aquesta ruptura com un dret internacionalment reconegut. Optem, com a poble civilitzat i modern, pels mitjans no violents d'accés a la independència nacional i  esperem que, des de la sobirania que ens pertoca, podrem dissenyar unes relacions fraternals amb els altres pobles de l'actual estat espanyol.  Si hem de ser sincers hauríem de dir que s'ha d'anar teixint immediatament una sòlida xarxa de complicitats entre partits polítics catalanistes, empreses, sindicats, societat civil, institucions professionals, religioses, esportives, educatives i moviments socials per organitzar la transició cap a un estat propi. Hauríem de dir que, en aquesta perspectiva, la principal prioritat ja no és accedir a l'exercici del govern de la Generalitat sinó liderar les diverses fases de l'accés a la sobirania. S'haurà d'organitzar un combat ideològic polític i civil a favor de la independència i contra els partidaris de seguir a Espanya, amb respecte i bon humor.

També hauríem de dir que aquest combat no seria possible sense un coratge renovat, tan difícil o més que el que va ser necessari per passar de la dictadura al marc democràtic. Hem de dir que, més enllà de perplexitats psicològiques i  estratègies polítiques a curt termini ara és l'hora d'una sinceritat lúcida i conseqüent.