Barcelona · La magnífica anàlisi "On van els vots d'Esquerra?" del politòleg Roger Buch sembla concloure que el votant que ha perdut ERC se'n va a Solidaritat per la Independència o a Reagrupament allà on el vot és més nacionalista; i on ho és menys se'n va a CIU. Amb el permís del Dr. Buch jo ho diria d'una altra manera: l'independentista emprenyat s'ha anat a SI o RCat; l'independentista no emprenyat s'ha anat a CIU.

L'independentista emprenyat té un relat compartit (voti el que voti) sobre el que ha passat i ha fet ERC els darrers anys: ERC ha traït el país (i l'independentisme) fent president a Montilla a canvi de poltrones. En mil fòrums, debats i a peu de carrer he pogut llegir, escoltar i constatar amb versions més o menys descarnades aquest relat que implica:

          a) la independència avui ja és possible, i qualsevol pas que no vagi directament en aquesta direcció és traïdoria. Cal tenir collons -perdonin l'expressió- i trencar el que faci falta.

          b) la independència és cosa dels "catalans", entenent per catalans "els que no han nascut a Iznájar." Com deia aquell en un fòrum: "Primer hem de ser catalans; però ERC primer vol governar" (se sobreentèn pels seus propis interessos); el comentari podria il·lustrar-se amb una al·lusió -entre d'altres- a l'episodi "vergonyós" (segons aquesta mateixa perspectiva) de la bandera espanyola protagonitzat pel conseller Puigcercós (que després de treure-la va acabar posant-la).

Naturalment, es pot ser independentista sense compartir cap d'aquestes dues visions. I defensar que:

          a) a la independència millor arribar quan els convençuts siguem molts -el màxim possible-,

          b) la independència és cosa de tots (sense importar l'origen).

Els relats en política són molt importants. Sovint s'acusa als mitjans de comunicació de fabricar-los. Segur. Però no només: quan llegeixo -i escolto- en blocs de representants d'Esquerra dirigir-se a "la bona gent" com a sinònim de militant (o votant) d'ERC se'm fa evident la contribució del partit al relat endogàmic i excloent. O és que no hi ha bona gent a IC, PSC, CIU, o no ho és qui vota en blanc?

L'independentista no emprenyat se n'ha anat a CIU buscant un nou pal de paller del sobiranisme -del catalanisme que s'oposa (o negocia) a Madrid- que, en aquestes eleccions, ha trobat amb  Convergència. Governar és buscar esdevenir un pal de paller. De cara al futur, ERC s'ha de plantejar si vol ser el pal de paller de tot l'independentisme (per entendre'ns, l'emprenyat i el no emprenyat). Més enllà de la dificultat evident de tancar ferides tan emocionals, i fins i tot si en un primer moment -eleccions municipals- pot semblar interessant, al meu entendre una estratègia a mig o llarg termini passa per reivindicar amb la boca gran (només) l'independentisme integrador i -podríem dir-ne- slow.

Per remarcar l'aspecte integrador, millor abandonar la marca "Esquerra" (associada, per altra banda, a una etapa molt concreta). La ideologia és important, però com podem observar en tots els projectes "pal de paller" encara ho són més els valors universals com, per exemple, la Justícia. No cal ser d'esquerres per reclamar justícia. ERC encarna uns valors que van més enllà d'Esquerra.

Per ser slow, ha de deixar pas a la iniciativa del concert econòmic i donar-hi suport, aprofitant però per fer pedagogia sobre les raons de la presumible dificultat (o impossibilitat) amb la que es trobarà el nou projecte d'encaix a Espanya d'en Mas.