Barcelona · Enfilàvem la tardor amb una crisi econòmica que s'aguditza cada mes. Fèiem els preparatius  d'una campanya electoral que omplirà les nostres agendes, com a màxim, durant un any. Tot estava apamat  i l'escenari era previsible. Ningú s'imaginava que un temporal de dimensions desconegudes treia el nas pels Pirineus; un temporal que si no som capaços de capejar correctament, pot acabar amb la poca credibilitat que encara ens queda als polítics.

Si el cas Millet  feia tremolar els pilars político-culturals del país, el cas Pretòria ha posat al punt de mira dels ciutadans l'acció i l'honorabilitat de la política i dels polítics. Des de fa temps habita entre nosaltres la tant temuda "desafecció política". Hi habita i creix. Tots en parlem i tots ens proposem posar-hi remei, però encara no hem sabut trobar la clau de volta. Tenim  la tendència a carregar les culpes als adversaris i, els ciutadans, potser fastiguejats, acostumen a generalitzar la mediocritat  dels governants. Sovint també, l'opinió publicada tendeix a fer anàlisi dels titulars i no del fons de la qüestió quedant així amb comentaris de curta volada.

Amb tot, cada un dels protagonistes tendeixen a distanciar-se enlloc de buscar una força centrífuga que ens permetria  remuntar una societat amb poca autoexigència. Els catalans patim una malaltia: el caïnisme. Igual que som un poble capaç de pujar la persiana de la botiga després d'un gran daltabaix, no tenim miraments a l'hora de fer llenya de l'arbre caigut. Varem posar totes les nostres forces en esborrar la dictadura, i ara actuem amb excessiva frivolitat qüestionant la presumpció d'innocència, pilar bàsics d'una democràcia que encara percebo poc europea.

Estem davant d'una cruïlla molt més transcendent del que ens imaginem. I tenim davant dos camins a seguir. D'una banda, el del despropòsit que ens pot abocar a un model italià marcat per l'autodestrucció, el desgavell i l'espectacle. O un camí més difícil d'arrencar però que ens pot guiar cap a les democràcies europees més consolidades i més madures. De la mà dels polítics, en primera instància, està decidir quin dels dos emprenem. Però també la resta de la societat ha de repensar quin dels dos vol seguir.

Als servidors públics ens toca fer una parada i reflexionar sobre el nostre paper i les nostres actuacions. I no només el cas Millet o el cas Pretòria ens han de portar a aquesta reflexió sinó que també ens hi ha de portar els descens de la participació ciutadana  tant a nivell d'urnes  com a nivell de compromís cap a un projecte comú. Alguns ja varem començar a fer aquesta reflexió fa un any. Parlo de Convergència, que en el Congrés del juliol de l'any passat varem iniciar el debat entorn a la regeneració democràcia i la nova manera de fer política. D'altres s'hi han sumat amb els darrers esdeveniments.

Lluny de voler posar o treure medalles, de res ens servirà si el nostre intent es limita a  incrementar la burocràcia i no canviem actituds. Tenim la sort que al cistell hi ha més pomes bones que no pas podrides. Hem de ser contundents en el moment d'expulsar les podrides si així es demostra, però també hem de ser conscients que no n'hi ha prou només en netejar.

Tot i que aposto per revisar molts dels mecanismes de control, em nego a acceptar que tot el que s'ha fet fins ara està mal fet i que tota la gent que ens dediquem a la política estem enfangats fins el coll. No comparteixo tampoc la subtil diferenciació entre legal i ètic. Tot el que és legal, és ètic, sinó per què es fan les lleis? I si  no ho considerem així canviem la legislació. Però canviem-la perquè realment s'ho mereix no només per voler fer veure que una capa superficial de pintura pot mostrar-nos un pis nou.

Repeteixo, de res servirà anunciar grans mesures si en el fons no hi ha un canvi d'actitud. I aquest canvi d'actitud passa per un major compromís i per demostrar que som capaços de dedicar-nos a solucionar els problemes de la gent enlloc d'esbudellar-nos. I és que la primera, i més important causa de l'actual desafecció política, és la mala política. s hora, de nou, de la bona política.