Barcelona · Espanya no és un subjecte democràtic com d'altres estats europeus. Allò que a Europa seria una excepció antidemocràtica o predemocràtica a Espanya és el pa de cada dia. L'essència mateixa d'un estat encantat d'haver-se conegut i incapaç d'assumir els mínims democràtics que reclama l'Europa del segle XXI.

Aquest és l'apriorisme que cal tenir present a l'hora d'avaluar qualsevol acció o reacció executiva, legislativa o judicial provinent d'Espanya. La qualitat de la democràcia espanyola es demostra en la valoració i respecte a la sobirania del Parlament de Catalunya quan aprova un Estatut que també ha estat refrendat pel poble de Catalunya, quan pretén imposar un criteri sectari i minoritari pel que fa a la immersió lingüística a Catalunya i, és clar, queda en evidència quan Euskadi camina convençuda cap a la pau sobirana.

A Espanya sovint s'han sentit veus que volen diferenciar el procés basc del procés irlandès i tenen raó: és absolutament diferent. Malgrat les cambres fosques de la democràcia britànica i, fins i tot, més enllà de la guerra bruta dels britànics en contra dels irlandesos, l'estat anglès va saber reconèixer el camí de la pau a Irlanda i va aixecar els ulls per sobre del curt termini per perfilar un full de ruta valent i complexe que ha menat un territori sencer cap a una pau, malgrat tot, ja irreversible.

Espanya és incapaç d'aquest gest de maduresa política. El llast indigne de la llei de partits i l'encara més indigna càbala electoral els impedeixen transitar en el camí de la pau, el diàleg i la negociació a Euskadi. Però saben que tenen un problema.

El problema és Euskadi sencer, el conjunt de la societat basca, quan assumeix de forma immensament majoritària que cal posar punt i final al camí de la violència; el problema el tenen quan aquest canvi de cicle es fa en clau d'una major unitat i de la recerca d'un major poder polític per avançar inexorablement cap a la construcció d'un nou estat europeu.

Sabem que Espanya farà mans i mànigues per desacreditar, torpedinar i entorpir el procés de pau; però sabem també que quan una nació se sent forta, determinada i legitimada en el camí cap a la independència no hi ha estat prou fort per aturar-la.

La pitjor crisi econòmica i política que travessa Espanya coincideix amb la presidència més feble, tramposa i vergonyant que ha tingut mai aquell país. Zapatero és el tril·ler que juga sense pilota i que només mou i mou els cubilets amb l'objectiu que passin els dies i els anys d'una legislatura que es compta i es distingeix per les mentides, els nyaps i els desastres quotidians.

Enfront d'aquesta realitat atroç, Euskadi es presenta amb una alternativa democràtica que es marca l'objectiu legítim i democràtic de la plena llibertat política.

A Catalunya estant, fins i tot aquells que mai ens hem sentit afectats pel tant nostrat síndrome de la basquitis podem perfilar una petita ombra d'enveja per un país que es desfà de les càrregues inútils i camina decidit cap a la independència.

Per cert, ells també van començar amb el concert econòmic...