És sabut que quatre anys més de govern popular a les Balears i al País Valencià poden ser definitius per l’aniquilament total de la llengua i la identitat pròpies. Aquest dissabte es va presentar en gran format la candidatura d’ERPV a les Corts Valencianes. Agustí Cerdà, cap de llista republicà, acusava al Compromís per al País Valencià, la coalició liderada per Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista, de ser un pacte d’interessos i justificava així la seva absència a la coalició progressista. Cerdà, que és diputat a les Corts Generals amb el suport de vora 430.000 vots de la circumscripció de Barcelona, hauria de saber que molts milers d’aquests electors independentistes estaran el proper 27 de maig moralment amb el Compromís, per fer fora el PP de la Presidència de la Generalitat i per l’entrada, per fi, del nacionalisme a les Corts Valencianes. Precisament, hi ha massa interessos en joc. L’esforç que ha fet EU i sobretot el Bloc per anar plegats i trencar la fatídica barrera del 5% pot veure’s recompensat. Les 60 candidatures municipals d’ERPV al País Valencià mereixen el màxim respecte, el mateix que la cinquantena de la CUP a Catalunya, però bona part de l’independentisme del Principat que creu en els Països Catalans estarà el 27 de maig “compromès” amb el País Valencià i també actuarà “en Bloc” a les Balears independentment de si ERC s’hi acaba sumant. ERPV obtindrà uns resultats testimonials i és molt difícil que arribi als 10.000 vots. Probablement aquests pocs milers de vots no seran decisius en el resultat final, però malaguanyats els recursos que es dediquin a la campanya electoral que podrien haver estat destinades a causes més útils, tenint en compte la situació d’alerta nacional extrema en què es troba el País Valencià.
