Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 18 de de febrer del 2009 | 15:46
Opinió · Política

Catalunya, eppur si muove

Barcelona ·

Aquest 2009 se celebren 400 anys de les primeres observacions de Galileu mitjançant el telescopi, que van suposar un daltabaix al si de l'estat pontifici fins al punt d'obligar-lo a retractar-se. La llegenda diu que a la sortida del segon judici l'astrònom florentí va afirmar en veu baixa que, malgrat l'opinió del vaticà, la terra es movia.

Al nostre país ja fa un temps que determinades personalitats i entorns comunicatius també ens volen fer creure que el país ha caigut en estat d'immobilitat sense precedents. La teoria de la decadència ha arribat a uns extrems realment grotescs i preocupants i, el que és pitjor, ha arrossegat molta gent a un estat de desànim del que sovint és difícil sortir-ne. El perill és que en poc temps passem del català emprenyat al català derrotat.

 

En aquest procés hi hauran contribuït tota mena de factors, alguns propis de la dinàmica política espanyola, amb els que sempre hi hem de comptar, però d'altres sorgits directament del nacionalisme. s evident que el país està immers en una fase de canvis important, i és lògic que determinades persones que havien protagonitzat altres èpoques mirin amb recel aquesta nova etapa. Crec que hem de ser comprensius amb aquesta generació que, sense cap mena de dubtes, va protagonitzar entre els anys 80 i 90 un pas endavant cap a l'autogovern de Catalunya; però ara ens toca anar més enllà, i és evident que nous temps requereixen eines noves.

 

Personalment em nego a creure que estem derrotats i que només ens queda apel·lar a la dignitat. Fent un símil futbolístic, estic plenament convençut que podem guanyar el partit, i no crec que haguem de fer cas dels que ens diuen que només ens queda l'esperança de fer el gol de l'honor. El país té davant seu alguns reptes que fa pocs anys semblaven contes de fades. La fermesa demostrada davant d'una proposta de finançament insuficient, la promulgació d'una llei de consultes populars o la cada cop més important presència del país a l'exterior són alguns exemples d'aquestes darreres setmanes.

 

Però Catalunya és molt més que la seva política. Arreu dels territoris de parla catalana hi ha esportistes, investigadors, artistes, dissenyadors, empresaris, etc., que cada dia es neguen a creure en un país que només somnia en no desaparèixer. Desitgin el que desitgin uns i diguin el que diguin altres, Catalunya és evident que es mou.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat