Barcelona · En aquests dies previs a les festes nadalenques no paren d'arribar-nos notícies i declaracions que acabaran fent-nos  ennuegar amb el torrons. Primer, Manuel Fraga diu que s'hauria de penjar els nacionalistes d'algun lloc- i aquí no passa res. Només faltaria es tracta de les paraules d'un "reputat" home d'estat (espanyol)que busca que els enemics de la unitat d'Espanya desapareguin. Si el que caldria es fer-li un homenatge!

Dies més tard ens assabentem que a partir d'ara la Plataforma pro Seleccions Catalanes no podrà continuar utilitzant el lema "Una nació, una selecció" en els seus espots perquè, segons la sentència del tribunal contenciós administratiu número 9 de Barcelona, s'hi exhibeixen continguts polítics que estan restringits a les campanyes electorals. Si tenen tota la raó del món, a "Espanya" mai s'han atrevit a barrejar esport i política. Som els catalans els que no sabem que això és il·legal i per aquesta raó ens cal que un jutge ens ho recordi. Mira si en són de curosos els espanyols que aquest estiu quan la selecció espanyola de futbol va jugar i guanyar l'Eurocopa en cap moment es va fer referència a res més que no fos estrictament esportiu. Ni a nacions ni a banderes només a pilotes que d'això si que hi entenen els espanyols. Suposo que del que aquí es tracta no és si s'utilitza la paraula nació sinó a quina nació es fa referència. I no sé perquè hi insistim si tots hauríem de saber que aquí només hi ha una nació que valgui: "la nuestra".

I finalment, i ara des de la justícia francesa, ens arriba una altra exemplar sentència. La que denega a la selecció catalana de rugby el seu reingrés a la federació internacional d'aquest esport. La catalana havia estat una de les fundadores i anys més tard hauria estat expulsada per ordre del règim franquista. Si ja ho entenc que el govern espanyol ha de vetllar perquè les resolucions que en el seu dia va prendre una dictadura no siguin posades en dubte per ningú. Però hauríem d'estar tots molt contents perquè tot i que la sentència no ens permet el reingrés a una federació de la  que havíem estat confundadors (no així l'espanyola) aquesta desestima la petició de l'espanyola de rebre una compensació de 35000 euros per danys morals.

Fem doncs un repàs al meravellòs any que està a punt d'acabar: no tenim nou sistema de finançament (segons el mateix Zapatero deia ahir no és important si hi ha acord o no abans de final d'any ja que està convençut que el tema del finançament no preocupa als catalans), no sabem en què quedarà l'Estatut, no tenim les seleccions catalanes reconegudes i el català continua sense ser llengua oficial a la UE. No sé si em deixo res que  l'any ha estat llarg i són moltes les fites a enumerar. Però per què preocupar-nos per totes aquestes qüestions quan el Barça va líder de la lliga i el Madrid el tenim a dotze punts. Bon Nadal i no hi patiu que l'any vinent només pot ser millor. O no?