Barcelona · Aquests dies s'han celebrat els 80 anys del President Pujol. Per cert,TV3 n'ha fet un tractament excel•lent, que mostra el bon ofici de la Mònica Terribas al capdavant de la televisió pública del país.

Pujol avui viu el seu millor moment. Enretirat, com li agrada dir, respectat per amics i adversaris, enyorat a dins i a fora, veu com els fets reafirmen algunes de les seves principals dèries i si tot va bé, veurà l'arribada d'en Mas a la presidència de la Generalitat. La força política que ell va fundar haurà passat la prova d'un període més o menys llarg d'estar-se a l'oposició per estar en condicions d'exercir l'alternança. Mai abans havia passat res de semblant en la curta història democràtica i catalanista del país. Raons per a sentir-se satisfet, doncs.

I alhora, el país viu un moment confós. Una dura crisi colpeja les famílies i les empreses, el procés estatutari viu l'agonia de la sentència del Tribunal Constitucional, els casos Millet i Pretòria posen en qüestió el funcionament de determinades elits del país, el projecte europeu fa fallida i davant els grans reptes col•lectius (immigració i cohesió social, competència global, envelliment, canvi climàtic, reforma del sector públic...) no hi ha idees clares en el camp governamental. I el President Pujol en els seus pronunciaments públics i privats expressa la seva preocupació.

Per als que ens proclamem hereus del camí encetat per en Jordi Pujol i els seus coetanis, el moment que ens toca viure ve carregat per tota la incertesa d'un canvi d'època. En termes de país i en termes globals. En molts sentits, els temps són refundacionals.

Tocarà doncs tenir idees, arriscar en les solucions proposades, cercar amplies majories i oferir un nou relat sobre el país que volem que molts puguin fer seu per tal d'encetar una nova transició. Pujol i els seus la varen encertar fa una colla d'anys, just quan el franquisme s'acabava i també començava un nou temps. Ara no podrem fallar.