Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 23 de de setembre del 2008 | 14:11
Opinió · Política

L'estratègia de "com pitjor, millor"

Barcelona · Els darrers fets viscuts a l'entorn del conflicte que el Regne d'Espanya té al País Basc sota la seva sobirania semblen portar-nos una altra vegada a la vella estratègia de "com pitjor, millor". La via de la il·legalització sistemàtica de totes les opcions polítiques de l'independentisme d'esquerres, i l'empresonament de nombrosos dirigents i militants -o que els jutges diuen que en són, en base a informes policials- per exercir els seus drets democràtics d'associació´i expressió, ha entrat en una espiral que no se sap on acabarà. I ETA ha desencadenat una nova ofensiva de violència armada que tampoc no s'intueix que tingui un final proper.

La negativa del Govern espanyol a permetre una consulta del Govern basc a la ciutadania de la comunitat autònoma d'Euskadi sota la seva administració, i la sentència del Tribunal Constitucional negant-los aquest dret i ratificant que la sobirania pertany en exclusiva a la "nació espanyola", agreugen encara més situació. Perquè mostra, una vegada més amb fets, el cinisme dels qui diuen que al Regne d'Espanya es poden defensar totes les idees per la via pacífica, però amaguen que algunes d'aquestes idees -com l'autodeterminació i la independència de les nacions sotmeses a l'imperialisme espanyol- no es poden fer realitat perquè ho impedeix la Constitució, interpretada com a sacrosanta i inamovible pel que fa a la unitat de l'Estat.

Si el Govern de Rodríguez Zapatero, durant la darrera treva d'ETA, va ser incapaç de desmuntar els principals obstacles per fer creïble un procés de negociació que es va encallar poc després del cessament dels atemptats -llei de partits, enduriment de penes i condicions d'empresonament, macrojudici del 18/98...-, la mateixa ETA va reiterar -com havia fet en la treva anterior del 1998- que la paciència en la negociació no és una de les seves virtuts, amb accions com el robatori de pistoles o l'atemptat a l'aeroport de Madrid sense avís previ de trencament. I, no obstant això, no es pot dir que el procés obert arran de la proposta de la il·legalitzada Batasuna al velòdrom d'Anoeta no servís per res: els preacords escrits a què es va arribar en les trobades de Loiola entre PSOE-PNB-Batasuna són una prova que la via del diàleg permetia avançar tant en el reconeixement de les arrels polítiques del conflicte com en les vies per la seva resolució. Per això, sectors destacats de l'esquerra abertzale i del sobiranisme basc van insistir en la necessitat de recuperar les converses malgrat el trencament de la treva. El mateix lehendakari va plantejar a Zapatero que assumís els preacords de Loiola -sense les precisions que hi va voler introduir Batasuna sobre el dret a la independència i Navarra- en les converses que van tenir el 20 de maig, abans de l'aprovació de la llei de la consulta pel Parlament basc.

"Arribar a una treva és un procés molt laboriós i lent -em deia arran del trencament una persona vinculada a l'esquerra abertzale-. Trencar-la, en canvi, es pot fer en molt poc temps". Recuperar ara les condicions que van portar a la darrera treva es presenta cada vegada més difícil. Tant els poders del Regne d'Espanya -executiu, legislatiu i judicial, si és que de debo hi ha aquesta separació- com ETA hi estan afegint obstacles en lloc d'aplanar-ne el camí. Quan s'esmerçen molts esforços, tant per sectors de l'esquerra abertzale com del sobiranisme basc en general, per reeditar una mena de pacte de Lizarra-Garazi 2 -del qual ara s'acaben de complir els deu anys- que faci possible acumular forces de cara a una sortida negociada del conflicte, l'estratègia de "com pitjor, millor" no fa sinó allunyar aquesta possibilitat. Després del fracàs de Lizarra, els sectors sobiranistes com els vinculats a EA, Aralar o el sindicat ELA -per no parlar d'algunes personalitats pròximes al PNB- difícilment acceptaran integrar un front sobiranista mentre ETA no doni garanties que posarà fi als atemptats amb caràcter de debò permanent.

Així, les actuals estratègies del Regne d'Espanya i ETA en lloc d'afeblir-se es reforcen. I en aquest joc de reforçament mutu -on, malgrat les declaracions d'uns i altres, no es veu que pugui imposar-se la derrota definitiva de l'enemic, segons la lògica militar- la resolució del conflicte fa la sensació d'allunyar-se cada vegada més.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat