Barcelona ·
No tinc cap dubte que una de les principals causes d'aquesta desafecció de la que tant es parla és el soroll i el grau de virulència que es genera tot sovint al voltant del debat polític. Els sectors més informats de la ciutadania estan disposats a tolerar un mínim nivell de decibels en la cridòria entre partits però, més enllà de cert llindar, renuncien a seguir, fastiguejats, segons quines polèmiques; sobretot en el cas que aquestes responguin a un mer exercici d'autoafirmació narcisista que no contribueix en res a aclarir el fons de les coses.
El millor remei per a combatre aquest tipus de desafecció, doncs, hauria de passar per l'articulació d'acords entre les diferents forces polítiques de tradició democràtica i catalanista al voltant dels grans temes de país. Uns llocs d'encontre, per suposat, que no haurien d'eliminar el debat públic -cosa impensable i gens desitjable al si d'una societat plural- però sí aconseguir que aquest es desenvolupi a partir d'un respecte escrupolós a unes elementals regles de joc; i evitar, de passada, que no prengui viaranys perillosos per a tothom.
I, deixeu-m'ho dir, si hi ha una qüestió sobre la qual té sentit el que he afirmat fins ara és la de la immigració. Es tracta d'un assumpte que afecta àmbits molt diversos de la societat i en el qual, en conseqüència, cal fer un esforç especialíssim per arribar a amplis acords entre els diferents partits que actuen a Catalunya. Sobretot si, com és el cas, hi ha plataformes d'extrema dreta que estan prestes a covar l'ou de la serp entre nosaltres. s, entenc, el que es va fer al seu moment amb el Pacte Nacional per a la Immigració, i el que es procura mantenir a partir de les propostes que presenta la comissió que, des d'aleshores, vetlla pel seu compliment.
s per això que costa d'entendre la no assistència de CiU, la setmana passada, a la reunió convocada pel Departament d'Acció Social i Ciutadania per presentar una proposta de document per tal d'evitar la instrumentalització del fet migratori com a arma electoral. No entraré a valorar ara -no tinc ganes de fer-ne sang- els motius esgrimits per CiU per fugir d'estudi en un tema tan essencial. Es tracta, en qualsevol cas, d'aquest tipus d'arguments sofistes i autoreferencials que fan tant de mal a la política i provoquen la desafecció de la ciutadania. El catalanisme conservador, sap greu constatar-ho, continua instal·lat en la cultura del no -es tracti de la llei de consultes, de les vegueries o del que sigui, sobretot si porta l'empremta d'Esquerra- i no es mulla en res encara que això perjudiqui Catalunya. Estan en campanya electoral i la resta els importa un rave.
Si la immigració és de debò cosa de tothom, n'hi ha que encara ho han de demostrar amb fets. Em sumo, sigui com sigui, a les paraules de la consellera Carme Capdevila en el sentit de demanar "un acte de responsabilitat" als dirigents de CiU per donar per tancat un episodi lamentable, impropi d'una força política que aspira a -i sospira per- governar Catalunya.
