Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 25 de de gener del 2011 | 14:42
Opinió · Política

Sense complexes, més construcció nacional

Barcelona · La nova onada harmonitzadora que ens arriba de Madrid té a veure més amb les fòbies i les febleses de bona part de l'elit espanyola que no pas amb la sortida de la crisi econòmica.

Espanya és un projecte nacional no acabat i, per tant, parcialment fracassat. El franquisme, malgrat la seva durada en el temps, no aconseguí dissoldre les diverses realitats nacionals, lingüístiques i culturals que conformen la realitat viva d'Espanya ni tampoc promoure una idea de país que fos assumida per la majoria dels ciutadans de l'Estat. La resistència, primer cultural i després política, a Catalunya i al País Basc, però també al País Valencià, a les Illes Balears i a Galícia, feren fracassar la seva pretensió. Amb l'arribada de la democràcia ressorgiren les demandes de reconeixement polític i autogovern des d'aquests territoris. El projecte democràtic de 1978 intentà trobar un encaix just a aquestes demandes àmpliament majoritàries a les denominades nacionalitats històriques, però ben aviat, des de l'intent de cop del 23 de febrer de 1981, del que enguany recordarem el seu vintè aniversari, s'imposà una visió de nou uniformitzadora de l'Estat espanyol, que la LOAPA expressà en termes jurídics i polítics de manera prou diàfana i de la qual se'n deriva el projecte dels "joves nacionalistes" del PSOE, tal i com descrigué el New York Times després del triomf de Felipe González el 1982.

Aquest projecte nacionalista s'esgotà a finals d'aquella dècada, amb la pèrdua de la majoria absoluta del PSOE al Congrés dels Diputats. Catalunya i el País Basc, amb govern propis i majories polítiques pròpies, resistirien aquelles embranzides fins que fou possible avançar sota la política coneguda com "peix al cove". Més endavant, i a partir de l'any 2000, fou la dreta espanyola, encapçalada per José Maria Aznar, que de nou intentà promoure una concepció d'Espanya que aspirava a fer desaparèixer la diversitat nacional. I de nou fracassaren.

Des de fa temps bona part de la classe dirigent de madrilenya té la convicció que l'estat autonòmic ha afeblit la lleialtat dels ciutadans envers el concepte d'Espanya i en favor de la seva comunitat autònoma; que l'Estat central és extremadament feble alhora d'imposar les seves polítiques arreu del territori i que a l'exterior la imatge de marca Espanya és feble. Des de l'esquerra jacobina s'argumenta que l'Estat autonòmic afebleix la cohesió social i consagra les desigualats; des de la dreta liberal, es considera que l'Estat autonòmic impossibilita la unitat de mercat. Uns i altres troben en la crisi avui l'excusa per posar en marxa la màquina loapitzadora, de nou.

M'apunto a la idea que aquesta és una oportunitat; que discutir sobre el model d'Estat des de Catalunya és qüestionar el cafè per a tots, però sobretot crec que és el moment de rellançar el nostre projecte de reconstrucció nacional, sense cap mena de complex. De reforçar la lleialtat primera de la gent del país amb la nació catalana, de reforçar l'estatalitat del nostre autogovern i de reforçar la nostra presència i prestigi exteriors.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat