Barcelona · Fa pocs dies des d'una associació de veïns de Barcelona em comentaven que de la mateixa manera que estaven decebuts amb el consistori, també n'estaven amb l'actuació general dels partits. La raó? L'actuació de l'Ajuntament no respon a les expectatives del barri i els partits a l'oposició, que si bé han incorporat les seves reivindicacions en campanyes i programes i les han defensades en els plens del districte, on el diàleg es fa de polític a polític, no han esta presents, en canvi, en el moment que les entitats presenten llurs causes a les audiències municipals No estem parlant d'una decepció que provingui d'anecdotaris de sous astronòmics pagats amb fons públics, ni de triplicació de despeses, ni de malversacions, ni tampoc de draps bruts ni de picabaralles personals que molts pensem que no porten enlloc.

Estem parlant del fet que sovint l'acció política se circumscriu i es gestiona mitjançant i a favor del protagonisme dels polítics titulars amb el menys teniment de la base popular que els alimenta a ells i als seus programes de treball. s una llàstima que una credibilitat guanyada en els mitjans, en els programes o en l'acció se'n vagi en orris per la falta de presència en aquells moments en què la ciutadania demana el colze a colze, el diàleg i el suport quotidià.

Davant la crisi la gent està tornant a confiar en ella mateixa i es reagrupa de nou per interessos compartits. Aquesta actitud ha estat i seguirà essent el pillar de la supervivència de la societat catalana. Davant d'aquesta oportunitat els polítics no haurien de malbaratar els seus esforços no tenint cura dels valors bàsics de la col·laboració en la lluita. Ser-hi, escoltar, recollir, incorporar, reconèixer la feina conjunta són formes senzilles d'actuar que, per simples, el seu oblit ens fa perdre sovint la credibilitat.