Barcelona · La construcció d'una majoria social per la independència és un procés llarg, complex i difícil, que no es fa d'un dia per l'altre i que necessita d'una complicitat important entre diverses opcions i generacions polítiques. Malgrat la necessitat i la urgència de disposar d'un estat

propi en el si de la Unió Europea, que cada vegada es fan sentir més en el camp del catalanisme polític, un procés històric d'aquestes característiques necessita d'uns fonaments forts, que superin la frustració de les falses expectatives i els interessos dels qui es beneficien de l'actual situació de dependència política i econòmica dels Països Catalans respecte els estats espanyol i francès.

La participació de l'independentisme al govern de la Generalitat de Catalunya ha de servir per posar les bases del procés d'independència que ha de tenir lloc al futur. I el treball independentista a les institucions ha de tenir en compte l'escenari de correlació de forces en el que ha d'actuar: dels 135 diputats al Parlament de Catalunya, només 21 són independentistes (com ho va demostrar el fet que només els diputats d'ERC signéssim el Compromís per la Sobirania fa pocs dies). s en aquest escenari, fruit de la voluntat popular expressada a les urnes, en què els diputats independentistes actuem per fer avançar la resta de parlamentaris cap a posicions més favorables a la plena sobirania.

Gràcies a la participació d'Esquerra en una majoria progressista al govern de la Generalitat s'estan tirant endavant tres lleis fonamentals per afrontar el procés d'autodeterminació, que es produirà més aviat com més diputats independentistes siguem presents a la cambra en un futur. La primera norma que voldria esmentar és la Llei d'Educació de Catalunya, una llei que tot i abastar la totalitat dels aspectes relacionats amb l'ensenyament al nostre país, centra un especial interès en el blindatge de la immersió lingüística, garantint l'ensenyament en català a tots els alumnes que participen en el sistema públic. Una llei necessària per defensar el nostre model lingüístic davant els recursos judicials que s'havien interposat i que qüestionaven el nostre model, i també per aturar les pretensions del govern espanyol -expressades en l'anomenat decret de la tercera hora de castellà. Una educació en català és la millor garantia de la continuïtat de la nostra identitat nacional.

Si la immersió lingüística ha de garantir la plena identificació amb el país per part dels nostres ciutadans més joves, la Llei d'Acollida ha de permetre que aquells que arribin a casa nostre procedents d'altres països s'incorporin plenament a la llengua, societat i nació catalanes. Una llei que estableix un procés d'acollida, on l'aprenentatge del català és l'eix fonamental, necessari per poder obtenir el permís de residència en base a criteris d'arrelament. En el nostre país han arribat en menys de deu anys més d'un milió de persones que o incorporem a la nació catalana, o no hi haurà procés d'independència possible.

La construcció de la majoria social amb plena consciència nacional té un suport clar a través d'aquestes dues lleis, i s'ha d'expressar mitjançant la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum, que permetrà convocar referèndums per part de les nostres institucions, malgrat les limitacions estatutàries i constitucionals. Una llei impecable des del punt de vista de la seva adaptació a la normativa interna de l'estat espanyol, i per tant, que ens dóna una força immesurable per poder portar les nostres reivindicacions davant les institucions internacionals que ens han de reconèixer com a estat. Una llei que ha optar per centrar el combat amb Espanya no en l'instrument sinó en el contingut.

Tres lleis que sense la presència de 21 diputats independentistes al Parlament i la participació d'ERC al govern no s'haurien tirat endavant, i que no serien aprovades amb un consens proper al 90% de la cambra catalana. Una contribució essencial per avançar en el nostre camí cap a la llibertat. Ara el que cal és que a la propera legislatura s'augmenti el nombre de diputats independentistes al nostre Parlament, per tal que al costat de les lleis hi hagi la força política necessària per afrontar el pas definitiu cap a la plena llibertat.